Unes eleccions que inquieten Europa
¿Quina protesta guanyarà a França?
Les enquestes auguren un duel entre la ultranacionalista Marine Le Pen i l'exministre d'Economia Emmanuel Macron, el candidat sorpresa
undefined34436140 french far right leader marine le pen speaks during a press 170105181448 /
El pronòstic sobre les eleccions franceses del maig és difícil, perquè ja hi ha hagut serioses sorpreses. Però sembla que els electors volen protestar contra l’'establishment'. La incògnita és en quina direcció.
A la candidata del Front Nacional (FN), Marine Le Pen, que encarna una protesta a l’estil de Trump (nacionalisme, antiimmigració, dretanisme despentinat i antielitisme), les enquestes li asseguren estar a la segona volta (passen els dos candidats més votats). Fins i tot en primera posició, i l’FN ha crescut molt en els últims anys. Però la segona volta tendeix a afavorir el 'qualsevol menys Le Pen' que ja va beneficiar Jacques Chirac quan el 2002 es va enfrontar a Jean-Marie Le Pen (pare de Marine), després del fracàs del socialista Lionel Jospin.
La gran incògnita és qui plantarà cara a Le Pen al final. Un conservador li podria robar vots dretans, però li seria difícil recollir tot el vot d’esquerres de la primera volta. Un progressista faria el ple de les esquerres, però alguna dreta podria tapar-se el nas i votar Le Pen. Amb tot, la doble volta dificulta –toquem fusta, perquè seria el final de la UE i de l’euro– la victòria de la candidata de l’FN
¿Qui serà el candidat contrari a Marine Le Pen? Sembla que també serà de protesta. El president Hollande –un socialdemòcrata que el 2012 per guanyar Sarkozy va prometre la lluna– ha hagut de renunciar-hi. És la primera vegada que això passa a la Cinquena República (des del 1958). Hollande va prometre superar la crisi, menys atur i més justícia social i no ho ha pogut complir. França arrossega anys de poc creixement i pujada del dèficit i el deute públic, i ha hagut de prendre mesures liberalitzadores del mercat de treball, contràries al socialisme clàssic i a les seves promeses electorals..
Hollande va prometre superar la crisi, menys atur i més justícia social i no ho ha pogut complir
Hollande ha sigut així la primera víctima del clima de protesta, i la segona ha sigut lògicament el seu primer ministre, Manuel Valls. En les primàries socialistes ha perdut davant el més esquerrà Benoît Hamon. Hamon va sortir molt baix en la carrera presidencial, però la seva victòria contra Valls pot haver despertat el socialista desil·lusionat i sembla experimentar una alça (¿circumstancial?) en les enquestes. Defensa una renda mínima de 700 euros al mes i la seva versió espanyola (difícil de trobar) seria un mixt de Pedro Sánchez i Iñigo Errejón. ¿Pot un socialisme maximalista recollir el vot de protesta? ¿Seria compatible amb l’euro?
La protesta també va dominar les primàries de la dreta. L’expresident Sarkozy –el candidat natural– va ser eliminat per Alain Juppé, un veterà liberal centrista. Però va guanyar el tercer en discòrdia, François Fillon, més conservador i més nacionalista, que va encarnar la protesta de la dreta. Però en els últims dies l’escàndol de la seva dona, Penelope, que va cobrar en cinc anys 900.000 euros per ser la seva fictícia ajudant parlamentària, ha fet de Fillon un candidat qüestionat. ¿Tornarà Juppé, l’esperança del centredreta obert?
La gran sorpresa ha sigut l’aparició amb força d’un candidat de protesta però europeista, Emmanuel Macron, un rocardià que va treballar a la banca, va ser assessor de Hollande a l’Elisi i ministre d’Economia del 2014 fins a l’agost passat. Macron va dimitir, ningú apostava per ell, però ha tingut força èxit de públic (joves professionals progressistes) en les seves aparicions públiques i les enquestes el situen avui al davant de Fillon i com el rival de Le Pen a la segona volta.
Macron sosté que el discurs de la dreta i de l’esquerra ja no serveix (excepte perquè en visquin els aparells dels dos partits tradicionals, republicans i socialistes). I que per mantenir el benestar francès tot i el baix creixement aquests partits –durant massa anys– només han sabut recórrer al dèficit públic i a l’endeutament. Però la medicina ja no fa efecte i França necessita créixer enfortint les empreses, que són les que creen llocs de treball.
Molts creuen que Macron, un economista liberal de centreesquerra, apunta a pròxim inquilí de l'Elisi
Quan va anunciar la seva candidatura, es va pensar que aquest brillant i original economista (es va casar amb la seva professora de Filosofia, 18 anys més gran) que va fer coincidir les inicials del seu moviment En Marche (EM) amb les del seu nom, era només un pretensiós il·luminat. Ara molts creuen que aquest liberal de centreesquerra (a Espanya equivaldria a un mixt d’Albert Rivera i Carlos Solchaga) té serioses possibilitats de ser el pròxim inquilí de l’Elisi.
Le Pen, Macron, fins i tot Hamon, encarnen tres formes de protesta. França s’inclina cap a elles. Però falta molt temps i no sabem quina serà la preferida.
