24 d’oct 2020

Anar al contingut

Gir a l'esquerra, inquietud a la dreta

José A. Sorolla

La victòria de Benoît Hamon, representant de l’ala esquerra del Partit Socialista (PS), a la segona volta de les primàries significa una impugnació total de la política de François Hollande i Manuel Valls per part dels militants i simpatitzants que van anar a votar, uns dos milions, bastants menys que el 2011 i la meitat que en l’elecció del candidat de la dreta, François Fillon. És una bufetada a la política de l’Executiu socialista perquè Hamon, que va deixar el Gabinet l’agost del 2014, ha format part del grup de diputats frondeurs, que es van abstenir o van votar en contra de les reformes més importants d’Hollande i Valls i que van estar a punt de presentar una moció de censura contra el seu propi Govern. Ara, a les primàries, s’han enfrontat les dues esquerres que Valls va qualificar d’«irreconciliables» i que en el fons ho són, encara que ara proliferin les crides a la unitat.

El gir a l’esquerra no només no facilitarà la unitat en un partit fracturat, sinó que pot significar el suïcidi del PS tal com el va refundar François Mitterrand al congrés d’Epinay l’any 1971. La victòria d’Hamon pot beneficiar, paradoxalment, el liberal Emmanuel Macron, el ministre d’Economia que va succeir en el càrrec l’esquerrà Arnaud Montebourg fa dos anys i mig, va encapçalar la política econòmica social-liberal i posteriorment va abandonar Hollande per presentar la seva candidatura a l’Elisi per lliure sota la consigna de ni esquerra ni dreta. Dirigents socialistes de l’ala més centrada ja han manifestat que recolzaran Macron si les expectatives del PS continuen sent tan baixes (Hamon recollia el 7% dels vots, segons una enquesta publicada fa deu dies) i el candidat sense partit es converteix en l’única alternativa real del centreesquerra.

Tot pot canviar, no obstant, per les repercussions de l’escàndol que afecta Fillon i la seva dona, acusada pel setmanari Le Canard Enchaîné d’haver cobrat mig milió d’euros per una feina fictícia d’assistent parlamentària del seu marit entre els anys 2005 i 2007 i 100.000 euros més per una suposada feina en una revista. 

L’error de Fillon

Des que dimecres va saltar la notícia, l’escàndol ha anat augmentant i ahir mateix altres mitjans van relacionar Fillon amb cobraments irregulars (21.000 euros) de fons del Senat. La fiscalia financera ja ha obert una investigació i Fillon ha comès l’error d’anunciar que renunciarà a la candidatura si és imputat. És difícil que tingui lloc pels terminis, perquè a França contractar familiars és legal sempre que les feines siguin reals i serà complicat demostrar que l’ocupació era fictícia, però amb la seva arriscada promesa Fillon no es posa només en mans de l’opinió pública, sinó també dels jutges.

Els Republicans van fer pinya ahir amb un míting de 15.000 persones a París, però l’escàndol no està ni de bon tros controlat. Si Fillon hagués de renunciar, s’obriria un abisme a la dreta i Marine Le Pen, que se’n deu estar alegrant amb tot el que passa, tindria més motius per veure passar els cadàvers dels seus enemics.