Una excursió

Els arguments que va fer servir González Pons per mirar de boicotejar la conferència de Brussel·les van ser penosos i indignes, una falta de respecte que diu molt sobre l’actitud del PP. Voler intimidar els hipotètics assistents a l’acte de Puigdemont amb l’anunci d’una inexistent simpatia de l’extrema dreta europea cap a Catalunya va ser una actitud vergonyosa i cínica. Com també va ser cínic Rajoy quan es va queixar, el mateix dia, que tornar a parlar de l’afer català era una «desgràcia». Aquells pesats, deu pensar. Aquells pesats que ara van a Europa per emetre un senyal d’auxili i que tenen «el tracte que es mereixen». La tristíssima realitat és que, a Madrid, menyspreen, amb un complex de superioritat malaltís, una qüestió que, es miri com es miri, és de primer ordre. O la menyspreen o la combaten sense miraments, sense el més mínim escrúpol democràtic.

Notícies relacionades

L'Eurocambra aïlla Puigdemont a Brussel·les

Del barracó a l’excel·lència

    

Dit això, també s’ha de dir que estem sols o, com a molt, amb uns quants coneguts i saludats de la família. I que l’anunciat èxit diplomàtic no deixa de ser una excursió escolar, com certifica la foto oficial de la comitiva, embotida en un vol de baix cost, dels que estan pensats per a lil·liputencs. ¿Calia, un gest simbòlic i quasi desesperat? Fer un referèndum no solament és lícit sinó saludable, i la negativa i la tossuderia del PP per evitar-ho és d’una ceguesa altiva i intolerable. Però, ¿calia evidenciar que no som al lloc on ens pensem que som?