Diguin "t'estimo"

Cada any, al caliu de les dates nadalenques, impulsats per la influència inevitable de la tradició, avivem els nostres sentiments i traiem a airejar l’emoció més íntima, que és l’afecte. Al ser tan íntima, busquem mil maneres de dir «t’estimo», una expressió que en boleros i poemes sembla fàcil, però que costa Deu i ajut enunciar-la quan s’ha de mirar als ulls de la persona a qui ens agradaria dir-l’’hi.

    Moltes vegades a qui més costa manifestar-l’hi és a qui més estimes. Entre els joves d’avui sembla que no hi ha la menor dificultat per fer-ho, fins i tot entre col·legues; però a les persones d’edat més avançada els costa moltíssim. Sobretot entre el gènere masculí. Recordo un amic que em va dir que, fins i tot estimant amb bogeria el seu germà, no li havia dit mai «t’estimo». Llastimosament, ja no podia fer-ho perquè havia mort, i ara se sentia frustrat de no haver-l’hi dit en vida.

Hi ha persones que no ho diuen mai. Un marit li anuncia a la seva dona que ja no l’estima, a la qual cosa ella respon amb alegre sorpresa: «Me n’alegro, perquè finalment m’assabento que fins ara sí que m’estimaves».

    Aquests dies tots els missatges que hem rebut parlaven d’amor. És la manera habitual que tenen les persones que ens aprecien d’expressar l’afecte que senten per nosaltres. Són missatges per escrit que eviten dir-nos-ho d’una forma més personal.

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

Entendrit per tanta mostra d’afecte, a través de missatges de mòbil en aquestes darreres festes, i sota pena de córrer el risc de semblar un consell d’aquella Elena Francis dels anys tristos d’aquest país, els animo a dir-se sense rubor que s’estimen. Al principi els costarà força fer-ho, tant dir-ho com escoltar-ho; però, passat el tràngol, tots dos se sentiran molt millor i sabran del cert una cosa que probablement tan sols intuïen i que ara podran asseverar amb un agradable plaer interior.

    Sempre seva, Elena… Així s’acomiadava la Francis i així m’acomiado jo.