Clarobscurs a Bulgària i Romania
Els dos països segueixen sota la vigilància especial de Brussel·les deu anys després d'entrar a la UE
Ha millorat la situació econòmica als dos països però persisteix la corrupció generalitzada i les deficiències judicials
Deu anys després d’incorporar-se a la Unió Europea (UE), Bulgària i Romania presenten un balanç matisat. Tots dos han aconseguit més creixement, una reducció important de la pobresa i més estabilitat sociopolítica dins de la Unió Europea que si se n’hagués endarrerit l’ingrés fins a solucionar les seves greus deficiències, amb el risc que la fatiga pels esforços no premiats conduís a un col·lapse de l’impuls estabilitzador. Però acumulen ombres, ja que no s’ha corregit la corrupció generalitzada, s’ha disparat la desigualtat, segueixen molt lluny de la renda mitjana europea i han perdut molta població.
Com que els dos països coixejaven perillosament per un disfuncional aparell judicial i la tolerància envers la corrupció, i Bulgària, a més a més, per la laxitud respecte al crim organitzat, van estrenar un sistema especial de vigilància de la Comissió Europea (CE) amb la fixació d’una llista anual de reformes a adoptar. El mecanisme, inicialment previst per a tres anys, continua en vigor en vista dels deficients progressos.
AVANÇOS INSUFICIENTS
En l’últim informe del 2016, la CE va indicar que els avanços de Romania contra la corrupció generalitzada eren insuficients, que la reforma del Codi Penal estava obstaculitzada i que la independència dels jutges i el compliment de les decisions judicials seguien en qüestió. Respecte a Bulgària, Brussel·les va criticar els retrocessos en la lluita contra la corrupció, els escassos progressos contra el crim organitzat, les deficiències judicials i «la falta de determinació de les autoritats búlgares» a l’hora de corregir aquestes carències.
Encara que a Espanya la corrupció, el nepotisme i l’adopció de lleis i decisions governamentals a la mesura dels interessos de la banca, les elèctriques o d’empreses concretes s’han convertit en moneda corrent, com que Bulgària i Romania estan sota supervisió especial els seus problemes de corrupció els mantenen tots dos exclosos de la zona Schengen sense fronteres.
Romania ha estat dirigida des de novembre del 2015 per un Govern tecnòcrata encapçalat per l’excomissari europeu Dacian Ciolos, que va aconseguir avanços contra la corrupció. Però la seva política d’austeritat ha tornat els socialdemòcrates al poder en les eleccions de l’11 de desembre passat amb la promesa d’apujar salaris i pensions, invertir en infraestructures i millorar la sanitat. L’anterior líder del Partit Socialdemòcrata (PSD), Victor Ponta, va haver de dimitir el 5 de novembre del 2015 a causa de les massives protestes després del mortal incendi de la discoteca Colectiv a Bucarest plena d’irregularitats. Ponta, a més a més, està sent investigat per frau, blanqueig de diners i evasió fiscal.
L’actual líder del PSD romanès, Liviu Dragnea, no ha pogut convertir-se en primer ministre perquè va ser condemnat l’abril del 2016 per frau electoral, encara que ha assumit la presidència de la Cambra de Diputats. Dragnea ha designat com a primer ministre el fidel Sorin Grindeanu, que ja ha indicat que governarà al dictat de Dragnea.
El nou Govern, ratificat pel Parlament dimecres passat, inclou ministres implicats en corrupció i escàndols, com la ministra d’Ocupació, Lia Olguta Vasilescu, acusada de suborn, corrupció i blanqueig. Però part de les proves van ser rebutjades pels jutges a l’estimar que s’havien obtingut il·legalment. El nou ministre de Justícia, Florin Lordache, també es va distingir el 2013 per diluir les lleis anticorrupció.
Bulgària celebrarà eleccions anticipades el mes d’abril vinent després de la dimissió del Govern del conservador Boyko Boríssov, de Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), a causa de l’aclaparadora derrota en les eleccions presidencials de novembre passat de la candidata oficialista i de la victòria de l’independent Rumen Radev, general en la reserva que té el suport dels socialistes. Boríssov, exguàrdia de seguretat de l’últim dictador comunista, Todor Zhivkov, i al qual l’ambaixada dels Estats Units considerava pròxim a cercles mafiosos segons els cables de WikiLeaks, aspira a tornar com a primer ministre per tercera vegada el 2017, presentant-se com a millor garant de l’estabilitat per als seus socis europeus i recolzant-se en la seva pertinença al Partit Popular Europeu (PPE).
Notícies relacionades
El seu primer Govern (2009-2013) va haver de dimitir davant les massives protestes per la política d’austeritat i els escàndols. El seu segon Govern (2014-2016) també va estar envoltat d’escàndols, com el descafeïnament de la reforma judicial el 2015.
