Avisos polítics i econòmics

El descontentament va propiciar un fort avenç de l’ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) en les eleccions locals del 14 de setembre al Rin del Nord-Westfàlia, l’estat més poblat i més important econòmicament d’Alemanya. AfD va triplicar el nombre de vots fins al 14,5% i es va convertir en la tercera força política, mentre els democristians del canceller Friedrich Merz van perdre un punt percentual al seu feu regional i els socialdemòcrates, socis menors del Govern de Merz, van perdre 2,2 punts.

L’Esquerra (Die Linke) va ser l’altre únic gran partit que va pujar de vots fins al 5,6%, un altre indicador del descontentament i que els treballadors se senten abandonats pels socialdemòcrates. Les reiterades declaracions de Merz sobre la impossibilitat de finançar la despesa social alemanya i la necessitat de retallades i reformes, fins i tot a les pensions, contribueixen a l’avenç de l’AfD i l’Esquerra, en un país on el 10% de les llars més riques concentra el 63% de la riquesa, segons el Global Wealth Databook de la Unió de Bancs Suïssos (UBS). Els últims sondejos del 12 de setembre sobre intenció de vot en les legislatives donen un empat en el 25% a AfD i als democristians de Merz, mentre els socialdemòcrates cauen al 14% i l’Esquerra (11%) frega els Verds (12%), segons Europe Elects.

Rebuig frontal a Macron

La nova jornada de massives protestes a França el 18 de setembre reitera el descontentament amb les polítiques antisocials i la manera de governar del president Emmanuel Macron, que compta amb un rebuig ciutadà rècord del 79%-80%, segons els sondejos d’Ipsos i Verian. El nou primer ministre, Sébastien Lecornu, només té el suport del 16% dels francesos, menys que l’acabat de dimitir François Bayrou quan va ser nomenat (20%), indica Ipsos. Les dues principals preocupacions dels francesos són de lluny l’elevat cost de la vida i les retallades socials, precisa Ipsos. La guerra a Ucraïna, amb la qual la UE justifica un dràstic augment de la despesa militar, només ocupa un discret sisè lloc entre les preocupacions dels francesos, a qui preocupa molt més la inseguretat per la delinqüència.

El descontentament alimenta també la victòria de la ultradreta que auguren els sondejos en les legislatives de la República Txeca del 3-4 d’octubre i als Països Baixos el 29 d’octubre. La campanya txeca està dominada per la pujada del preu dels carburants i la calefacció que causarà l’entrada en vigor el 2027 de la nova normativa europea del pacte verd. El descontentament s’estendrà a la resta de la UE, ja que pot encarir en 0,5 euros el litre de carburant i en més de 3 euros el megawatt/hora de calefacció per gas, segons un estudi del Parlament Europeu.

Notícies relacionades

Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra

Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes

En aquest context, Draghi va advertir que, sense ràpides i ambicioses reformes industrials, tecnològiques i en preus energètics, la UE no tindrà creixement adequat i agreujarà la frustració social. "El gas a la UE és quatre vegades més car que als EUA", va recordar. Aquestes reformes "han de donar resultats al cap de mesos, no anys", va insistir Draghi. Només s’apliquen l’11% de les 383 recomanacions de Draghi de fa un any, segons l’European Policy Innovation Council (EPIC).

Draghi va explicar que el BCE ha revisat a l’alça la inversió requerida a la UE a 1,2 bilions d’euros anuals i ha doblat el finançament públic necessari a "510.000 milions anuals addicionals". Davant els ajustos pressupostaris en curs, Draghi va tornar a advocar per l’emissió de deute comú a la UE i va criticar "la fe cega" que els mercats ho resoldran tot.