Davant el terror global, humanitat

Cap d’any ofegat en violència. Síria es dessagna en una guerra sense fi, sostinguda des de fora pels que haurien de promoure la pau i protegir els civils. Un terrible atemptat a Berlín, l’últim d’una successió, de Turquia a França i l’Iraq. Milers de persones que fugen de la violència ofegades al Mediterrani, la via més insegura que Europa ofereix per salvar la vida. Conflictes oblidats com els de la República Centreafricana o el llac Txad, on es mor enmig de la indiferència.

En un temps així cal resistir a la frustració i a la por, i defensar drets i valors, començant per la defensa de la vida. Qualsevol, totes. No es poden prioritzar morts ni comparar patiments. Davant la violència totes les persones som iguals.

Fins i tot amb dubtes sobre l’autoria de l’atemptat de Berlín, n’hi va haver prou amb la mera sospita perquè s’alcessin dures veus contra els refugiats i els pocs líders europeus sensibles al patiment humà. Exigint alhora més duresa amb els que es gelen als camins. ¿De veritat algú pensa que és possible ser més inhumà?

Recordem que precisament les persones refugiades fugen del terror que abat els seus carrers i les seves cases. Per descomptat que un Estat ha de defensar la seva població a través de la intel·ligència i la justícia. No obstant, això no es pot fer a base de destrossar el dret humanitari i dels refugiats, alhora que es dinamiten els valors europeus.

S’equivoca qui pensa que la manera de garantir la nostra seguretat és aïllar-nos darrere un mur més alt. Per començar, perquè és impossible. Quan l’ésser humà, per fràgil que sigui, sent la seva vida en perill, s’arriscarà al màxim per salvar-la. Els murs i les ganivetes només asseguren els miserables ingressos de les màfies que exploten més del 70% dels que fugen. El mur de la por és precisament el que busquen els terroristes. El seu èxit resideix en la polarització extremista i a accentuar els greuges i el victimisme. La xenofòbia els alimenta com ho fa la laminació de la identitat europea oberta i inclusiva.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Això és tot menys un conflicte de civilitzacions. La major part de les víctimes del terror són musulmans. Els centenars de milers de morts sirians són fruit del xoc entre sunnites i xiïtes, recolzats per potències regionals i globals. Fins i tot Espanya fa la seva aportació en forma d’armes i aliances amb l’Aràbia Saudita, actor en els conflictes i finançador d’extremismes.

Finalment, si algú sent en aquest negre cap d’any que no tenim solució, l’animo que s’acosti a les organitzacions humanitàries. Sigui a Mossul o a Alep, a Bangui o a Juba, els nostres equips treballen en situacions extremes. Alhora, tenim el privilegi de veure el millor de l’ésser humà, la seva capacitat de lluita i de superació; de compartir i d’acollir el diferent. Com a exemple, vegin aquestes emocionants històries entre grecs i sirians: http://www.muse-umwithoutahome.gr. I creguin.