La reforma del finançament

El valor d'un euro per autonomia

L'indicador de paritats de poder adquisitiu ajustaria les diferències regionals en el poder de compra

3
Es llegeix en minuts

Àlex Costa, Xavier López, Josep Lluís Raymond i Jaume Garcia (atenció, aquest últim, expresident de l'Institut Nacional d'Estadística) ens expliquen en una ponència per a la International Conference on Regional Science del 2015 la conveniència d'ajustar per les diferències regionals en el poder de compra. I de quina manera el vigent reglament de comptabilitat nacional i regional de la Unió Europea reconeixia que el fet que els països tinguessin diferents preus complicava les comparacions geogràfiques de preus i volums.

Aquest problema, que ja van identificar Simón Sosvilla i altres acadèmics en un document de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) fa més d'una dècada, suposava a Espanya unes diferències fins i tot superiors a les dels preus de la Unió Europea a 15; problema que no se soluciona mitjançant l'ús dels tipus de canvi, sinó a través de la utilització de les paritats de poder adquisitiu (PPA). Es tracta de saber quant costa un mateix cistell representatiu del consum mitjà entre diferents territoris. Una versió simplificada és el cost d'una big burger (índex del The Economist), una entrada de cine en una sala d'estrena per a una mateixa pel·lícula sobre la geografia, o més recentment l'indicador del portal Expatistan, utilitzat pels serveis d'estudis de HSBC o Deutsche Bank (www.expatistan.com/cost-of-living).

A nivell europeu, Eurostat és l'organisme responsable de l'elaboració de les PPA a través d'un programa conjunt amb l'OCDE que desgraciadament no té concreció a nivell regional (NUTS-2), malgrat que en el reglament del Parlament i el Consell Europeu, on s'estableixen les obligacions dels estats membres en aquesta temàtica, s'anima els països membres a elaborar aquesta mena d'indicadors (PPA) a nivell regional.

En alguns països de la Unió Europea com el Regne Unit, Itàlia i Alemanya s'han realitzat estimacions dels seus PPA regionals. A Espanya aquesta experiència la va iniciar fa uns anys la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) pel seu compte, a partir de les actualitzacions d'unes PPA per a l'any 1989 mitjançant l'evolució de l'índex de preus al consum, però va quedar sense continuïtat fa pocs anys. També hi ha hagut una experiència similar en el cas de Catalunya amb les estimacions realitzades per Idescat, amb una metodologia semblant a la de Funcas. Aquestes estimacions també es van deixar de publicar fa uns anys per part d'un Idescat poc amant de realitzar estimacions indirectes.

Només l'Institut Nacional d'Estadística disposa de la informació de base necessària per procedir al càlcul de les PPA regionals per a Espanya amb una metodologia similar a la d'Eurostat i l'OCDE. El material bàsic el constitueix la informació recollida per elaborar l'índex de preus al consum i per complir amb les demandes d'informació d'Eurostat sobre elaboració de PPA dels països de la Unió Europea (enquesta de paritats del poder adquisitiu). Però no ho fa.

Notícies relacionades

En el document Propostes i recomanacions prèvies a la formulació de l'Avantprojecte de Pla Estadístic Nacional 2013-2016, sobre les necessitats nacionals en matèria estadística, i l'adaptació i millora dels mitjans existents, elaborat per una ponència nomenada pel Consell Superior d'Estadística, i aprovat pel ple del mateix òrgan en data de 14 de desembre del 2010, apareixia com a recomanació prioritària «proporcionar informació per comunitats autònomes sobre nivells de preus, similars a les paritats de poder adquisitiu (PPA) que estima Eurostat per països». No obstant, en el redactat del Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, pel qual s'aprovava el Pla Estadístic Nacional 2013-2016, dictaminat favorablement pel mateix Consell Superior d'Estadística, no hi apareix cap operació relacionada amb aquella recomanació considerada prioritària.

Dos DEFENSORS de la reforma del finançament atonòmic, Ángel de la Fuente des de Fedea i Francesc Granell a Catalunya, que ara sí que reconeixen que el finançament autonòmic actual és insensat, han advocat explícitament en els últims temps per la introducció de l'indicador anterior. Encara que les seves reivindicacions són tardanes, que siguin benvingudes, i en la línia de les de Gerard Padró i de les del firmant d'aquest article en un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics de ni més ni menys que del 2001. El que és curiós és que fins i tot en la proposta de Fedea i de la Fundació Olof Palme aquells mateixos autors semblen oblidar-se de les seves pròpies propostes. Gesticulacions a part, res apunta doncs a l'optimisme per a la reforma autonòmica que s'acosta. Catedràtic d'Economia (UPF).