Antón Costas i l'ADN del Cercle

El Círculo de Economía no és una agrupació empresarial o una patronal encoberta sinó més aviat una entitat d'empresaris però també d'economistes i professionals preocupats per l'economia, per la unificació d'Europa i per l'evolució política. Té un ADN plural, no gaire normal en la societat catalana -o espanyola- que potser estigui definit pel fet que el seu primer president va ser Carlos Ferrer Salat, que més tard va ser primer president del Foment després de la dictadura i el fundador president de la CEOE; i el seu primer secretari va ser el socialista Narcís Serra, primer alcalde democràtic de Barcelona el 1979 i més tard ministre de Defensa del primer Govern de Felipe Gonzalez. I per la seva junta també hi han passat convergents de pes com Jordi Pujol i Carles Gasoliba.

Els últims anys, amb les presidències de José Manuel Lara i Josep Piqué, ja es van viure en un entorn espès perquè el Cercle va haver de lidiar -mantenint la seva agenda europeista i de perfeccionament de la democràcia i de l'economia social de mercat- la creixent acritud entre els governs de Catalunya -primer dos tripartits d'esquerres, després de manera creixent independentistes- amb els de Madrid. I la presidència d'Antón Costas els tres últims anys -amb el referèndum unilateral del 2014 pel mig- han sigut encara més complicats. L'indubtable èxit de Costas és haver aconseguit mantenir la independència, i el criteri dialogant del Cercle, davant les pressions de l'immobilisme mesetari i de l'independentisme.

Notícies relacionades

Antón Costas: "La mare del malestar social és la desigualtat"

Naturgy: no tots els fons són iguals

Costas ha preservat la independència del Cerclea partir de tres criteris. Catalunya necessita construir un consens intern ampli, més del 66% o del 75% que no pas del 47,8%; després d'aquest consens s'ha de pactar amb Madrid -cosa que no sempre és fàcil-, i després l'acord ha de ser sotmès a referèndum. A més el Cercle vol que l'innegable principi democràtic es compagini amb el respecte a les normes de l'Estat de dret. Adverteix que o es respecten els procediments, o es corren grans riscos.

En els seus 60 anys de vida -va néixer com un club d'escacs abans del pla d'estabilització- el Cercle ha renovat el seu president cada tres anys i sempre per consens, amb una única candidatura normalment impulsada pels expresidents. Joan Josep Brugera, president d'Inmobiliaria Colonial, succeirà el catedràtic Costas -deixeble de Fabián Estapé- amb un programa similar en el qual es torna a prioritzar el pacte com a sortida de la crisi catalana. I com a mostra de la pluralitat hi ha els seus quatre vicepresidents: Marc Puig Guasch, empresari, que segueix; Teresa García Milá, catedràtica de Política Econòmica; Jordi Gual, economista i president de Caixabank, i el conegut notari Juan José López-Burniol. I una bona notícia. Després de molts anys s'hi reincorpora el que en un altre temps va ser vicepresident i analista d'inversions Eusebi Díaz Morera. Val més no excavar, només deixar constància que no era grat al cabdillisme que va dominar Catalunya.