Gent corrent
«Jo no vaig darrere de la peça com Indiana Jones»
L'arqueòloga catalana Cristina Belmonte ha ajudat a descobrir el lloc on el mític rei Olaf va ser proclamat sant.
lpedragosa36483758 cristina belmonte contra contraportada161202175033
La primera vegada que Cristina Belmonte (Manresa, 1975) va fer les maletes per anar-se’n a excavar a Noruega els seus amics li van regalar la sèrie completa de Vickie El Vikingo, el popular personatge animat que va introduir, encara que fos de manera basta, l’antiga cultura nòrdica a Espanya. Cinc anys després, l’arqueòloga catalana forma part de l’equip internacional que ha desenterrat a Trondheim l’església del segle XI on el mític rei víking Olaf Haraldsson (995-1030) va ser proclamat sant. Belmonte relata la troballa per videoconferència des de Noruega.
–¡Vostès han revolucionat el país!
–És una bomba, com si haguéssim descobert el lloc on Sant Jordi va matar el drac. Olaf va ser el primer rei cristià de Noruega. Va morir lluitant pel país i un any després el seu cos hauria sigut trobat incorrupte i traslladat a una església de Nidaros [avui Trondheim], on va ser canonitzat. La troballa dels fonaments i l’altar de l’església de Sant Climent [a la foto] confirma aquest relat de les sagues nòrdiques i és l’origen de la devoció popular a Olaf, que va fer de Trondheim una ciutat de pelegrinatge.
–¿Què en sabia vostè dels víkings?
–Jo sóc arqueòloga de camp, excavo qualsevol cosa des de l’època ibèrica fins a la setmana passada. El que sé dels víkings és el que vaig estudiar a la carrera d’Història. Aquesta excavació no pertany a l’època de màxim apogeu víking, però si excavem per sota de l’església potser podrem trobar restes pròpiament víkings dels segles VII i VIII. Aquí el clima és molt humit i és sorprenent com es conserva la fusta treballada fa més de mil anys.
–La imatge típica de l’arqueòleg el situa en escenaris més càlids, com Egipte.
–¡Jo també treballo millor amb sol que sota la pluja i la neu! Ja ha nevat tres vegades i no para de ploure. Recordo un estiu que treballava en un jaciment prehistòric. Va ploure cada dia durant 11 setmanes. Semblàvem el capità Findus amb els nostres impermeables de color groc pescanova i carregant cubells de fang.
–¿Com va arribar aquí?
–Per casualitat. Estava de turista a Oslo i vaig anar a visitar el museu víking. L’empresa d’arqueologia en què treballava a Catalunya no anava bé i vaig enviar el meu currículum a una adreça que vaig veure en una foto d’una excavació. Una cosa va portar a l’altra i aquest ja és el meu cinquè any a Noruega. A Catalunya sóc sòcia d’iPAT Serveis Culturals.
–També ha treballat a Turquia.
–Aquest estiu passat vaig estar a Çatalhöyük, un jaciment de fa 7.000 anys que és un somni per a molts arqueòlegs. Vam haver d’anar-nos-en quan es va produir el cop d’Estat, però espero tornar-hi.
–¿Quin tresor li agradaria trobar?
–Em faria il·lusió trobar un mosaic romà, però jo sóc una arqueòloga de camp, no vaig darrere de la peça com Indiana Jones. No disfruto tant amb tombes com amb la visió global d’un jaciment que pot explicar, per exemple, com va anar evolucionant la tècnica de fer cases dels ibers als romans.
Notícies relacionades–L’excavació del rei Olaf va començar al setembre i s’allargarà fins a l’abril. ¿Com porta l’exili nòrdic?
–Jo em sento molt ben acollida a Noruega i estic disfrutant molt el projecte, però també trobo a faltar la meva família, la meva parella, el meu sofà, la meva tele... Amb Colin Amundsen vam crear la web www.cookin gwitharchaeologists.com precisament per reflectir la vida dels arqueòlegs a l’estranger. Quan treballem anem cadascú per la seva banda i l’únic moment en què compartim les nostres vivències i troballes és a l’hora dels àpats. Sovint som els mateixos arqueòlegs els que cuinem per al grup i en aquesta web compartim les nostres troballes i receptes de tot el món.
