Pels teus ulls glaucs

Ja ho deia Charles Darwin en la seva obra L'origen de les espècies, i qui sóc jo per portar-li la contrària: «Suposar que l'ull, amb tots els seus inimitables artificis per ajustar el focus a diferents distàncies, per admetre diferents quantitats de llum, i per a la correcció de l'aberració esfèrica i cromàtica, es va poder formar per selecció natural, sembla, confesso obertament, absurd en el més alt grau». El que el Mestre segurament volia dir és que l'ull és un dels òrgans més complexos del cos humà i inclou tot d'estructures superespecialitzades que ocupen un espai mínim. Com construir un rellotge de precisió dins una ampolleta petita de vidre. La vista és potser el sentit del qual més depenem en la nostra societat. I és una meravella tècnica. La còrnia transparent per on passa la llum; la membrana de color variable anomenada iris amb la pupil·la central; el cristal·lí que refracta la llum ajudant a formar les imatges sobre la retina travessant el líquid transparent anomenat humor vitri; la membrana escleròtica coneguda com la part blanca de l'ull; o la membrana coroide que irriga la retina. La retina és la perllongació del nostre cervell dins de la cavitat ocular. Formada per neurones diverses, entre elles hi ha els famosos cons (color) i els bastons (blanc i negre). Al seu interior hi ha el punt cec per on surten les branques més llargues (axons) de les cèl·lules del nervi òptic. Exquisit.

Però tot el que és tan delicat es pot espatllar o trencar. En el cas de les cataractes, associades a l'envelliment, el cristal·lí es va fent opac; en la miopia hi ha un defecte de refracció i la llum convergeix davant la retina, mentre que en la hipermetropia ho fa darrere; en l'estrabisme, es descordinen els músculs oculars; en el cas del glaucoma augmenta massa la pressió dintre de l'ull; en la presbícia (vista cansada) els músculs que acomoden el cristal·lí es cansen; i en l'astigmatisme, s'altera la curvatura de la còrnia.

I les malalties de la retina són un univers: des del despreniment mecànic de la retina a causa d'un cop fins a la malaltia genètica de la retinosis pigmentària, passant per la freqüent retinopatia dels diabètics o la degeneració de la màcula, una capa groga al centre de la retina encarregada de l'agudesa visual. La degeneració macular és la primera causa de ceguesa en les persones de més de cinquanta anys. I no ens oblidem que l'ull també pot patir càncer. De fet el primer gen supressor de tumors postulat ho diu ben clar: retinoblastoma, que afecta principalment nens pel seu component hereditari. Però també podem desenvolupar un melanoma a l'ull, essent el tumor més comú d'aquest òrgan. El seu lloc d'aparició és a la úvea, la capa pigmentada formada per l'iris, el cos cil·liar i la coroides.

Els tractaments de les afeccions de l'ull han millorant molt. Per als trastorns de la visió tipus miopia, hipermetropia i astigmatisme, l'ús d'ulleres, lentilles de contacte i la cirurgia ambulatòria ha suposat una revolució. També es fa una cirurgia fina del glaucoma i les cataractes. Per a les patologies oculars degudes a mutacions hereditàries, el consell genètic avança per evitar la malaltia a les següents generacions i darrerament s'han descrit alguns casos de tractaments efectius per teràpia gènica. Per a la degeneració macular, la fototeràpia i l'ús de fàrmacs inhibidors de la formació de nous vasos sanguinis està donant una bona resposta. No deixa de ser curiós que aquests fàrmacs antiangiogènics que van ser dissenyats per tractar el càncer trobin ara la seva màxima aplicació en oftalmologia, fins al punt que un dels seus descobridors sigui ara un merescut candidat al premi Nobel. L'atzar i la ciència.

A CATALUNYA tenim per sort excel·lents professionals que des de l'òptica, l'optometria, l'oftalmologia, la cirurgia i la recerca bàsica cuiden dels nostres ulls i investiguen el seus tractaments. Com Jordi Monés dirigint l'Institut de la Màcula; Lluís Arias, de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), tractant la degeneració macular; Borja Corcóstegui, des de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO); o les diverses generacions de la família Barraquer, que no sols tracten els nostres pacients, sinó que també s'embarquen en projectes solidaris per atendre les necessitats de persones d'altres contrades.

¡Ah! El títol! Glauc es refereix als ulls que tenen un preciós color entre el verd i el gris, i, com diu la cançó interpretada pel grup del mateix nom: «Faig cas al cel o als teus ulls glaucs, que em fan pensar com sortiré de la foscor.» Ens veiem.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Metge. Institut d'Investigacions

Biomèdiques de Bellvitge.