Novíssimes teràpies del càncer

Un exemple de fàrmacs recentment introduïts consisteix en els compostos que inhibeixen components específics de la maquinària molecular que necessita la cèl·lula tumoral per dividir-se en excés. És el cas dels anomenats ‘inhibidors de ciclines’. Tota cèl·lula viu en un cicle de creixement, descans, divisió i mort. Ens ho podem imaginar com la roda d'un cotxe, fent voltes a tota velocitat en un Ferrari i girant més lentament en un carro de cavalls. La celeritat d'aquests girs depèn d'unes proteïnes anomenades ‘ciclines’ i en els darrers temps se n'han aconseguit bloquejants. La seva principal aplicació està sent en determinats subtipus de càncer de mama, en què, a més de proporcionar un benefici clínic, solen ser ben tolerades pels pacients. A més, per a aquestes pacients d'aquest grup de tumors mamaris no existia un fàrmac associat a aquest càncer i ara aquestes dones han deixat de ser ‘orfes’ en relació amb la seva teràpia. Un altre exemple més recent és l'oncogèn RAS. Aquest va ser el primer gen que es va demostrar que estava mutat a càncer. Tot això va passar els primers anys 80 en el moment del Naranjito, més o menys. Doncs s'ha trigat uns quaranta anys, però ja tenim els primers fàrmacs dirigits contra aquesta alteració genètica d'aquest gen transformant. La primera aplicació serà en pacients amb càncer de pulmó, una entitat patològica que s'ha beneficiat també recentment de la immunoteràpia.

Parlant de fer servir les nostres defenses contra el càncer, a més de fàrmacs podem fer servir ‘cèl·lules que es mengen altres cèl·lules’. La idea d'aquests acostaments és extreure cèl·lules del sistema immune, activar-les al laboratori i mostrar-los una diana del tumor contra el qual es vol lluitar. Són les cèl·lules anomenades CAR-T, TCR o Natural Killers. Les utilitzades clínicament són actualment les primeres, les quals han significat un canvi de paradigma en casos irrecuperables de leucèmies, limfomes i altres patologies oncològiques de la sang. Un dels problemes és que són teràpies de moment caríssimes, però s'espera en els propers mesos, un parell d'anys, rebaixar el preu en automatitzar-ne la fabricació. Hi ha una altra teràpia cel·lular amb les anomenades TILs: són limfòcits T nostres que ja estan atacant el tumor que els extraiem i els concentrem per donar-los de tornada al pacient. Pas a pas, cèl·lula a cèl·lula per a la curació.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment s’ha d’assenyalar el creixent interès i esperança per al desenvolupament de vacunes contra el càncer. No es pensin que aquestes vacunes són iguals a la triple vírica o la de covid-19, que són generals per a la població, sinó que aquí són personals, específiques de cada individu. Un dels primers estudis més prometedors en aquesta àrea s'ha realitzat al melanoma: usant proteïnes expressades per aquest tumor en pacients s'elabora la vacuna, perquè quan el melanoma torni a donar la cara (relapse o recidiva), el nostre cos estigui preparat per a rebre'l com es mereix. Estem tot just començant en aquest camp, però s'hi esperen grans avenços.

Nous fàrmacs, noves esperances. Continuem en el joc del gat i el ratolí. El tumor s'amaga, canvia d'aspecte per passar desapercebut a un fàrmac, però demostra debilitat per a un altre. I gràcies a la investigació seguim guanyant temps per a molts pacients, també en qualitat de vida. Però el camí encara és llarg, i és difícil, de vegades, destriar a l’horitzó on acaba el mar i comença el cel.