Una plaga social
Abusos a dones públics i visibles a les xarxes
L'exhibicionisme de la violència, freqüent en la de tipus sexual, hauria de ser un agreujant de qualsevol delicte
El cas de la violació en grup i la seva difusió en xarxes de Steubenville (Ohio, Estats Units) va ser paradigmàtic per ser el primer amb abast internacional i perquè l’ús de les xarxes va servir per denunciar i desemmascarar els culpables. L’agost del 2012, diversos jugadors de l’equip de futbol de l’institut de la població van difondre en xarxes les agressions sexuals a una noia. Posteriorment, una bloguera va fer una denúncia a través del seu blog amb imatges recopilades abans que els participants en les agressions les esborressin. Aquesta acció a la xarxa va servir per donar visibilitat al cas. Posteriorment hi va intervenir Anonymous publicant imatges dels agressors després de donar un termini perquè confessessin. Va ser la primera vegada que Anonymous es va implicar en un cas de violència contra les dones.
En aquestes situacions, els agressors se senten legitimats, i les dones, qüestionades. Durant 48 hores, els participants en l’agressió consideraven que la seva actitud era acceptable, i només van eliminar les gravacions dels seus mòbils i les seves xarxes quan van sentir que les imatges podrien perjudicar-los davant la justícia. Es va produir una doble victimització de la noia agredida, acusada per una part de la societat de perjudicar la imatge de l’escola i del poble.
Les imatges van deixar al descobert com aquest tipus de violadors, a més d’abusar de les dones, mantenen una actitud jocosa i, sota la protecció del grup, es vanten dels seus abusos. El cas de Steubenville va sacsejar la societat nord-americana i va mostrar en crues i explícites imatges el que passava als seus carrers, just quan es parlava molt de les violacions de les dones a l’Índia però amb prou feines es feia cas a les agressions sexuals del propi país. En totes les societats hi ha una certa tolerància a la violència contra les dones.
No podem oblidar la doble victimització que pateixen les dones que han sigut objecte d’abusos, perquè tornen a ser violentades quan una part de la societat posa en dubte la seva versió o la seva legitimitat per denunciar. En el cas de violacions grupals difoses en xarxes, podríem parlar d’una triple victimització, a l’afegir-s’hi l’accés de qualsevol persona –especialment del mateix entorn social o familiar– a les imatges esmentades.
Socialment i judicialment, aquests violadors haurien de rebre una condemna més elevada. L’exhibicionisme de la violència hauria de ser un agreujant de qualsevol delicte. Perquè encara que es tractés d’una relació sexual consentida, compartir en xarxes imatges íntimes sense consentiment també és delicte, com ha passat en el cas dels futbolistes de l’Eibar.
¿Quin paper juguen les tecnologies en l’origen d’aquesta situació? ¿Són les tecnologies la causa d’aquest tipus d’accions? ¿Es tracta d’un fenomen tecnològic? Ara, com fa 20 anys, l’origen de l’abús de les dones és la discriminació social que pateixen, que considera que els seus cossos poden ser usats al capritx dels homes, que considera les dones ciutadanes de segona al servei dels homes. L’origen és el masclisme que persisteix en la nostra societat, encara que les formes d’exercir el control sobre les dones s’hagin adaptat als temps i s’utilitzin les tecnologies per fer-ho.
Les tecnologies poden considerar-se neutrals respecte d’aquests fenòmens. Són negatives des del moment en què faciliten la publicitat als violadors, que d’aquesta manera humilien encara més les víctimes. Però les tecnologies aporten també aspectes positius, perquè accedir a un vídeo d’aquestes característiques ens mostra amb claredat la duresa i la humiliació implícites en una violació, i no deixa gaires espais per relativitzar el patiment d’una dona en una situació així o la culpabilitat d’uns agressors que no solament n’abusen, sinó que es vanten de fer-ho.
Aquest fenomen barreja les concepcions més retrògrades de la nostra societat respecte de les dones amb les més avançades relacionades amb la immediatesa en què vivim. I també se situa en aquesta nova concepció vital en la qual sembla que tot es pot consumir i sense gaire esforç, en la qual decidim mostrar el que passa en la nostra vida quotidiana per sobre de la privacitat.
La clau d’aquests fenòmens d’abús de les dones i la seva difusió en xarxes és, sens dubte, la tolerància social. Tant en casos més pròxims com en el de Steubenville, els vídeos ens fan evident la crueltat i la vexació que suposa una violació i provoquen que la societat no pugui mirar cap a una altra banda. ¿O sí? ¿La societat (o part d’ella) pot obviar aquesta situació?
Presidenta de Dones en Xarxa.
