I el dinosaure segueix allà

El conte més breu del món és, avui, una metàfora reveladora: 'Quan va despertar, el dinosaure encara era allà'. El microrelat d'Augusto Monterroso retrata a la perfecció l'estupor d'una gran part de la societat espanyola al despertar-se aquest diumenge. Després de 314 dies de Govern en funcions, aprovant decrets sense control parlamentari, després de dues campanyes electorals, de les targetes 'black', de Correa al jutjat, de Barberá al Senat, i de Pedro Sánchez a casa, tot segueix al mateix lloc. Mariano Rajoy presidint l'Espanya de sempre amb els mateixos problemes de sempre i oferint als catalans la recepta de sempre: ofensiva judicial, ofec financer i rebuig total al referèndum.

L'únic que ha canviat és que el dinosaure ara és més gran. El nou Govern espanyol serà més radical, més recentralitzador i més al·lèrgic a la diversitat que mai perquè ha guanyat la idea d'Espanya més reaccionària i ancorada en el passat. Amb un PSOE desfet i lligat de peus i mans, sense poder fer oposició, i Ciutadans condicionant Rajoy, tot fa preveure que aquesta legislatura l'ofensiva del Govern contra Catalunya serà encara més bel·ligerant.

Pot ser que Rajoy tingui problemes per aprovar els Pressupostos, però per combatre la proposta de referèndum català no en tindrà cap, perquè això sí que té consens al Congrés i no obre cap esquerda; quan es tracta de deixar votar els catalans, no és no. De fet, la negativa és tan sòlida que ha desencadenat la crisi institucional més gran que ha patit Espanya en els últims 40 anys; cal recordar que si Pedro Sánchez hagués acceptat el referèndum català, ara no seria un militant de base fent quilòmetres, sinó que seria president d'Espanya des de fa set mesos.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Des de dissabte, doncs, desapareix definitivament de l'agenda política la possibilitat del "referèndum acordat", ara reduït a res més que un oxímoron. Això no agafa per sorpresa el Govern de la Generalitat, que ja havia previst què fer si l'Executiu espanyol no volia seure's a pactar. En canvi, sí que agafa amb el pas canviat Podem, perquè fa saltar pels aires la seva proposta de referèndum acordat sense que tingui pensada una alternativa, i deixa en una situació complicada a Catalunya l'equip d'Ada Colau, líder natural d'aquest espai.

Davant el dilema del referèndum, Colau només pot triar dos camins: el del nou partit únic format per PP, C's i PSOE, que formen bloc per impedir votar els catalans, o bé la proposta democràtica que fa el Parlament de Catalunya per poder celebrar un referèndum d'aquí 11 mesos. I no mullar-se, ara també és mullar-se. Perquè no sumar-se a la majoria parlamentària catalana significa escollir l'Espanya dinosàurica. Però amb un problema afegit: el dinosaure ara és encara més envellit, més rígid i més nostàlgic. I ha crescut tant, que Colau i els seus ja no el poden eludir perquè no hi cap sota l'alfombra.