Via parenteral

L'Administració per via parenteral implica una injecció que introdueix un medicament, un analgèsic, per exemple, en el cos humà. A partir d'ara, d'aquesta via potser n'haurem de dir marenteral, si el pacient és una dona. Això es dedueix d'un dels últims acords de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona, del 6 d'octubre, en què s'aprova la creació d'un «fons extraordinari d'ajuts per a famílies monomarentals i monoparentals amb ingressos baixos». La ignorància és enorme, perquè no té en compte una etimologia que justament es gira en contra de les conviccions políticament correctes fins a abocar-les al ridícul. Parent prové del llatí parens, derivat de parere, que vol dir engendrar. És a dir, parental no fa referència al pare sinó a l'engendrament, una acció que, de manera habitual és cosa de dos. I marental no vol dir res. Res.

Els símptomes de la malaltia, però, no vénen d'ara, tot i que és ara quan s'han fet més evidents. L'Ajuntament de Reus, per exemple, va crear l'any 2011, amb un alcalde convergent, un servei d'atenció a famílies monomarentals i monoparentals, la qual cosa ens indica que el pecat no és atribuïble a la fixació dels comuns o dels cupaires sinó que la morbositat afecta els uns i els altres i els altres. Aquesta infecció, que es va estenent, potser no la curarem ni amb una dosi de cavall de racionalitat. Per via parenteral, és clar, intravenosa o intramuscular.