Els dijous, economia
¿Mals salaris i bona economia?
És un error pensar que els sous baixos poden fer que els treballadors siguin més productius
esala35523187 leonard beard malos 14 09 2016160914164241
¿Hem d'alegrar-nos que els salaris continuïn caient? Si ens centrem només en els efectes sobre la competitivitat de costos a curt termini de les empreses, la resposta seria que sí. Però els salaris tenen altres funcions importants, tant per al bon funcionament de l'economia i les empreses com per a l'existència d'una societat decent. Si les tenim en compte, no és clar que sigui una bona notícia. Al contrari, una economia de baixos salaris no construeix una bona economia ni una societat justa i harmoniosa. Però abans vegem les dades.
L'enquesta de costos laborals per hora treballada del segon trimestre que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística confirma el que ja havia mostrat la del primer trimestre. Tenint en compte l'efecte calendari per fer-los comparables amb els del mateix trimestre de l'any 2015, els salaris segueixen estancats, amb un creixement mitjà de només un 0,2%.
En alguns sectors estan creixent per sobre de la mitjana. És el cas de les indústries extractives, les activitats immobiliàries i les professionals. Però, per contra, hi ha altres sectors importants, com són l'ensenyament, la construcció, l'hostaleria i el comerç, en què els salaris continuen caient, entre un -0,6% en l'ensenyament i el -1,4% en l'hostaleria. Per si mateixos, en termes d'ocupció, aquests quatre sectors representen una mica més d'un terç del total de l'economia. Són, a més, els sectors on més ocupació es crea, però amb salaris cada vegada més baixos i amb pitjors condicions laborals.
Tornem ara a la qüestió inicial. ¿És bona per a l'economia la continuïtat d'aquesta caiguda de salaris? La resposta exigeix analitzar l'efecte sobre quatre aspectes: la competitivitat empresarial, la recuperació econòmica, les condicions de vida i la productivitat. Vegem-los.
Competitivitat i salaris. En una visió curtterminista, la caiguda dels salaris fa sostenibles moltes activitats econòmiques que d'una altra manera veurien compromesa la seva pervivència. Es tracta fonamentalment d'empreses d'escassa dimensió que viuen del mercat interior. La seva capacitat per basar la seva competitivitat en la millora de la productivitat és escassa. És per això que la legislació laboral tendeix a ser laxa per afavorir-la per la via dels salaris. Però el risc de la legislació laboral permissiva és que acabi sent com una droga que estimuli el creixement d'activitats de baixa productivitat amb salaris i condicions laborals pròpies del segle XIX.
Contràriament, el bon comportament exportador que mostra la balança comercial espanyola no està basat en els baixos salaris, sinó en empreses que per la seva dimensió mitjana-alta poden recolzar la seva competitivitat en les millores de productivitat, en la innovació dels seus productes i en la recerca de nous mercats. Aquesta és la bona competitivitat.
Recuperació econòmica i salaris. La macroeconomia es basa en un principi molt senzill: el que tu gastes és el que jo ingresso; i el que jo gasto és el que tu ingresses. La despesa de les famílies és determinant per a la recuperació econòmica. Ho estem veient a Espanya. El consum és el principal motor. Si els salaris es deprimeixen, la despesa de les famílies cau i l'economia torna a la recessió. Aquesta dimensió macro dels salaris sovint no és tinguda en compte.
Nova pobresa i salaris. Els salaris són l'única font d'ingressos de la majoria de les llars. Feines amb baixos salaris no permeten portar una vida digna a moltes persones avui a Espanya. De fet, estem veient l'aparició d'una nova forma de pobresa: la de les persones que tenen una feina amb uns salaris i unes condicions laborals que no els permeten subsistir dignament. Ben definida, la competitivitat és la capacitat d'un país per millorar les condicions de vida dels ciutadans.
Productivitat i salaris. És un error pensar que salaris baixos poden fer que els treballadors siguin més productius. Si fos així, l'esclavitud seria el millor sistema de relacions laborals. Contràriament, els baixos salaris augmenten la rotació dels treballadors; i aquesta rotació més gran deteriora la productivitat, la competitivitat i els beneficis a llarg termini. Això ho comencen a veure moltes empreses, tant en altres països com també a Espanya.
La conclusió lògica i racional és que els mals salaris no fan una bona economia. Per això tenen molt sentit les iniciatives que estan sorgint a favor de salaris dignes i de l'augment del salari mínim. Però sobre això en parlarem en una altra ocasió.
