El pols del mar del Sud de la Xina

El mar del Sud de la Xina és el Mediterrani de l'est de l'Àsia. Per les seves aigües transita el 70% del comerç -inclosos productes energètics, com gas i petroli- de la zona, xifra que representa un terç del comerç mundial, i com a via de connexió entre l'Índic i el Pacífic té un valor estratègic fonamental. El 12 de juliol, la Cort Permanent d'Arbitratge (CPA) va assestar un cop dur pel que fa a les pretensions xineses de controlar una gran part d'aquelles aigües. Pequín, que reivindica el 80% dels 3,5 milions de quilòmetres quadrats d'aquesta superfície, estudia com encaixar la bufetada jurídica.

El panel de cinc experts en Dret Internacional Marítim d'aquest desconegut organisme -fundat el 1899, adormit entre 1946 i 1990 i amb 121 països membres- va dictaminar per unanimitat a favor de 14 de les 15 demandes interposades per les Filipines contra els «drets històrics» xinesos. Pequín va fer seu el mapa publicat el 1947 pel Govern de Chiang Kai-shek amb l'anomenada Línia de nou punts, que estén la sobirania xinesa sobre la majoria dels 250 illots, cais, esculls i atols que conté el mar del Sud de la Xina. Taiwan, l'illa on es van refugiar els nacionalistes després de perdre la guerra, manté les mateixes reivindicacions. Tant Pequín com Taipei van rebutjar el veredicte de la CPA.

El mar del Sud de la Xina s'ha mantingut tranquil durant dècades, però la meteòrica arrencada econòmica del gegant asiàtic i la sospita que sota el llit marí hi ha grans reserves de gas i petroli l'han agitat. Les disputes afecten les Filipines, el Vietnam, Malàisia i Brunei. Els quatre països componen, amb sis més, l'Associació de Nacions del Sud-est asiàtic amb la qual Pequín es va comprometre el 2002 a elaborar un codi de bona conducta que governés les controvertides aigües. La falta de voluntat per portar-lo a terme, la desconfiança en l'afany de la Xina per negociar de forma bilateral les diferències i la decisió de Barack Obama de focalitzar a l'Àsia l'interès geoestratègic dels EUA van portar Benigno Aquino III a recórrer a la CPA.

La cort no es pronuncia sobre la sobirania de la Xina, les Filipines o altres països perquè no té jurisdicció. No obstant, dictamina que cap de les formacions de l'arxipèlag de les Spratly es pot qualificar d'illa, ni tan sols la més gran, Taiping (també coneguda com a Itu Aba), que ocupa Taiwan, perquè no té capacitat per «allotjar una comunitat humana estable amb autonomia econòmica». Aquesta sentència és molt important perquè només les illes generen zones econòmiques exclusives de 200 milles marines on tenen control sobre els recursos de pesca i del subsòl, com gas i petroli, segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS, en les seves sigles en anglès). Als penyals, roques o esculls només els corresponen 12 milles de mar territorial.

Pequín va advertir que no se sotmetria a l'arbitratge de la CPA i sosté que, com que les Filipines van decidir seguir de forma unilateral, no està obligada pel laude arbitral. La sentència, que compromet la imatge de la Xina com a potència defensora de la governança global i estableix precedent jurídic, pot encoratjar el Vietnam a portar el cas de les Paracel davant aquesta cort, ja que la denúncia filipina només es referia a les Spratly.

En un flagrant acte d'hipocresia, Washington, que ni és membre de la CPA ni ha firmat la UNCLOS, exigeix al Govern xinès que compleixi els requeriments, inclòs el final de la construcció de plataformes artificials. Vaixells de la flota del Pacífic dels EUA naveguen pel mar del Sud de la Xina per suposadament garantir el lliure trànsit per aquelles aigües.

De moment, el dictamen d'aquesta cort de l'Haia només ha servit per agreujar més la situació en aquest conflictiu mar, on pot desencadenar-se una perillosa carrera armamentista. La Xina no compta amb amics entre els seus veïns i l'acostament d'aquests a Washington agreuja el seu sentiment de setge i impulsa un nacionalisme difícil de contenir en un Estat amb 1.380 milions d'habitants.

Notícies relacionades

El temps en la política

Encallat a Waterloo

La sentència, que va molt més enllà del que Manila esperava, treu targeta vermella als intents xinesos d'imposar la seva influència al Sud-est asiàtic. Aquino ho va presentar com la lluita de David contra Goliat, però es va guardar molt de mencionar l'acord per al ple ús per part dels EUA de cinc bases militars filipines. El nou president, Rodrigo Duterte, va aplaudir sense celebracions la decisió de la CPA i va advocar per entaular negociacions directes amb la Xina. Pequín també està disposat a negociar, encara que els ultraconservadors volen establir al mar del Sud de la Xina una zona d'identificació de la defensa aèria. La Xina necessita contenció i Europa ha de recolzar tot el que eviti una escalada militar.

Periodista