Petit observatori
Els sentits són les nostres eines
Una de les meravelles de la vida és l'existència dels sentits. Les enciclopèdies diuen que el sentit és una de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l'exterior mitjançant òrgans especialitzats. Els animals humans vam aprendre a l'escola que els nostres sentits eren cinc: el sentit de la vista, de l'oïda, del gust, de l'olfacte i del tacte.
Sembla mentida la importància i l'eficàcia d'uns sentits que són físicament, en general, tan poc espectaculars. Penso en els elefants, en les seves trompes llargues, mòbils, que a més a més de fer una funció respiratòria es poden dirigir cap amunt per cridar i, des de l'alçada de metres, arribar fins a terra, amb una boca que és capaç de doblegar i allargar-se. I dues orelles com grans pàmpols que, si no m'equivoco, els permeten percebre d'on ve el vent i descobrir a distància la presència d'un perill.
Tots els animals usen els seus sentits amb una funció concreta. Els humans, no. Els humans hem sofisticat els sentits per poder anar més enllà de les seves respectives funcions físiques. La força ja no depèn només de la musculatura. Tampoc la visió depèn inevitablement de la natural capacitat ocular.
Notícies relacionades«La cara és el mirall de l'ànima», va assegurar algú. La cara del gos no enganya, la d'una persona sí que pot enganyar. Perquè la cara humana posseeix una enorme expressivitat. ¿Per què algunes dones físicament atractives no són admirables? Un home que té una expressivitat simpàtica pot ser un assassí. Sense haver d'usar maquillatge, els humans som capaços de maquillar-nos la cara i els gestos.
«No et fiïs de les aparences» és un consell que sembla tenir una aprovació universal. I jo em pregunto: ¿de què ens hem de fiar, doncs? ¿Hem de sospitar de tot i de tots? Potser per això hi ha tantes famílies que tenen un gosset a casa. Una companyia amiga que no enganya.
