El millor periodista científic europeu del 2016
Partícules entrellaçades
Michele Catanzaro sempre aporta la frescor de la ciència crítica, polèmica, límit, tal com ha de ser
Per a Michele Catanzaro amb les meves
sinceres felicitacions.
Vaig llegir en algun lloc de Machado que els premis haurien d'atorgar-se només als que els demanen. Així passa moltes vegades; avui la immodèstia és moneda corrent. Estic segur, no obstant, que Michele Catanzaro no és dels que intriga entre bastidors en pro d'una condecoració. El premi que se li ha atorgat és més que merescut i com que no ens coneixem, no haurien de sospitar de les meves felicitacions al millor periodista científic del 2016, segons l'Associació Britànica de Periodisme Científic, a proposta conjunta -¡compte amb la dada!- de les associacions ídem d'Espanya i Catalu-nya (sí, ho he comprovat diverses vegades abans d'escriure-ho).
És una llàstima que Michele (Roma, 1979, doctor en Física per la UPC) no es prodigui més. Perquè sempre ens porta a EL PERIÓDICO la frescor de la ciència crítica, polèmica, límit, tal com ha de ser. Avui el periodisme científic sol ser terreny hagiogràfic i triomfalista si no és reivindicatiu. Es ven amb frivolitat l'esperança d'una vida eterna i les novetats, que sovint no ho són tant, es reben amb escarafalls com si fossin revolucions. I els diners que es destinen a la ciència sempre, sempre, són molt menys del que es mereix. Avui molta de l'així anomenada ciència és poca cosa més que un pilar del capitalisme neoliberal.
En Catanzaro, la ciència és diferent: explora els límits del coneixement (i s'hi rendeix); proposa perspectives audaces; es mostra lliure de prejudicis. Els seus textos llueixen la seva gosadia i capacitat de penetració. Em ve de gust, per celebrar-ho, comentar-los un fantàstic article que, a falta d'un títol solvent en el moment de la seva publicació, he batejat com a Partícules entrellaçades (EL PERIÓDICO, 16.11.2015). Un PDF d'aquest article jeia des del novembre passat sobre l'escriptori del meu Macintosh esperant una oportunitat i quina ocasió millor per reanimar-lo que el premi concedit a Catanzaro.
DIUen certes llegendes que s'han donat casos en què una mare sent (o pressent) la mort del seu fill en el moment mateix en què es produeix, generalment per un accident o en un llunyà front de guerra. El mateix es diu quan dos amants separats per milers de quilòmetres són sensibles a la desgràcia que pugui haver-li passat a un d'ells. Perdonin que aparentment m'hagi sortit de mare, però aquests van ser els meus primers pensaments després de llegir l'article sobre les misterioses Partícules entrellaçades. El que ens resumeix Catanzaro és que podria haver-hi una explicació científica per a aquesta mena de fenòmens diguem-ne paranormals que els acabo de descriure.
En efecte, segons troballes obtingudes en experiments realitzats en laboratoris dels Estats Units, Holanda i Àustria, en la naturalesa, la informació pot viatjar a una velocitat superior a la de la llum; és a dir, certs fenòmens (subatòmics) es produeixen simultàniament a distàncies inusitades perquè guarden relació entre si gràcies a una estranya connexió que s'estableix entre partícules.
Per concloure amb èxit aquests experiments, s'ha utilitzat un aparell dissenyat a l'Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels capaç de generar «ordres o preguntes impredictibles» dirigides a les partícules en qüestió amb tanta rapidesa que aquestes només poden respondre coordinadament si es comuniquen entre si a una velocitat superior a la de la llum, o sigui 1.080 milions de km/h. ¡Ràpid, eh! En termes físics, si és que ho he entès bé, poden entrellaçar-se partícules de manera que els seus comportaments es relacionin instantàniament malgrat trobar-se molt allunyades entre si. Fascinant. Es veu que, i sempre segons la ressenya de Michele, aquest descobriment obre noves perspectives no només a una millor comprensió del comportament de les partícules subatòmiques, sinó a la computació i al xifrat de missatges. Seguint amb les meves primeres impressions, es diria que fins i tot ens conviden a pensar que el llaç de l'amor és realment universal i subatòmic.
El millor de l'article, no obstant, és el seu paràgraf final en què Catanzaro afirma que el món és molt més estrany del que es pensava; paràgraf que m'ha alleujat en gran manera perquè la física contemporània sembla no desmentir les observacions que realitzo diàriament per poc que m'esforci a mirar el món lliure de prejudicis i obert a la sorpresa. També opinava igual el biòleg materialista J. B. S. Haldane que, malgrat el seu immanentisme, ens va deixar una altra sentència per a la història: l'univers no només és més misteriós del que ens imaginem, sinó més misteriós del que ens podem imaginar. ¡Felicitats, Michele!
Catedràtic de Cirurgia, UAB.
