Reforma constitucional: ara o mai

U na setmana després de les eleccions del 26-J, l’horitzó de la governabilitat ja no es veu tan clar com la nit de l’escrutini. Igual que fa sis mesos, els partits temptegen la direcció del vent per calcular els costos i beneficis de pactar... i de no fer-ho. D’apuntalar el ressuscitat Mariano Rajoy –santo sùbito!– o explorar altres (a priori improbables) majories, flirtejant fins i tot amb l’abisme esperpèntic d’unes terceres eleccions.

Plou sobre mullat. I el terreny,  molt enfangat, no aconsella grans virgueries tècniques, sinó un joc rude i sense concessions. Fins al xiulet final de la repetició electoral, tot un harakiri col·lectiu, queda molt partit. Millor no anticipar el resultat.

Aquesta vegada, Rajoy sí que haurà de suar la samarreta del diàleg polític, que tenia guardada en un calaix. Però per molt generós que es mostri amb les minories, fins al punt de parlar amb l’independentisme, fins ara proscrit, sap que la seva sort està en mans de Pedro Sánchez.

La pedra de toc  

Notícies relacionades

Iglesias parla d'un resultat "impressionant" i assegura que Podem és "el futur"

Guanyar versus governar

Tard o d’hora, per assentiment o per abstenció, serà el líder del PSOE qui tregui o posi president. Però si a Sánchez no li queda cap més remei que facilitar l’entronització d’aquell adversari al qual va titllar d’«indecent», el preu del vot socialista hauria de parangonar-se a la magnitud de la seva renúncia. Sánchez, si l’hi permeten els seus, té uns números que li possibiliten imposar el rumb polític al nou Govern, als antípodes del programa electoral del PP, i després fiscalitzar-lo com a cap de l’oposició. La manera d’executar les retallades dictades per Brussel·les, la recuperació de drets socials, el model educatiu i la reforma laboral seran determinants, però la pedra de toc serà la reforma federal de la Constitució.

Per convicció, el PP mai plasmaria a la Carta Magna la pluralitat d’Espanya ni la singularitat catalana. ¿Ho acceptarà per necessitat? Si el PSOE condiciona la legislatura a la reforma constitucional, amb Rajoy hipotecat al Congrés, potser és aquesta la millor oportunitat que es presenti en molts anys de modernitzar Espanya i encarrilar el conflicte amb Catalunya. Ara o mai.