El 9-N i el marit infidel

Poc pensava Leon Festinger, psicòleg nord-americà d'origen rus, al formular el 1957 la seva teoria sobre la dissonància cognitiva, que gairebé 60 anys després hi recorreríem per entendre què es vol canviar d'arrel a l'intentar enviar al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau i  jutjar-los per suposada desobediència al Tribunal Constitucional el

9-N del 2014. En aquella data, 2.300.000 persones van sortir amb determinació i alegria al carrer per votar en una urna de cartró sobre la independència de Catalunya. Somrients, es van fer fotografies que van penjar al seu perfil de les xarxes socials. Es tractava de compartir un moment positiu i simbòlic per a la majoria de la població, que, amb exemplaritat, havia pres la decisió de votar, sabent fins i tot que la seva opinió no seria vinculant.

¿Què passa ara quan un jutge dictamina que els màxims responsables del Govern català poden haver comès amb això delictes de desobediència i prevaricació i podrien arribar a ser sentenciats amb la inhabilitació i la presó? Doncs que aquests milions de persones se senten malament. Es produeix una incongruència gran que genera molta tensió íntima. Resulta molt incòmode emocionalment per un costat, de manera rotunda i positiva, creure en el dret a decidir, i per l'altre, comprovar a la vegada que l'exercici democràtic de participació ciutadana d'aquell 9-N pugui ser considerat un delicte greu. Això és la dissonància cognitiva, dos fets que entren en contradicció i generen malestar.

Una mentida com a veritat

El Govern espanyol recorre als tribunals perquè sap que és incompatible conviure de manera simultània amb dos pensaments contradictoris. Vol aconseguir que la població acabi acceptant una mentida com a veritat. Actua així com un marit infidel. Com que no pot suportar el pes de la seva infidelitat, acaba creient-se la mentida que la culpa que vagi amb altres és de la seva pròpia esposa, que no li presta suficient atenció o va molt sovint a la perruqueria.

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

Així, doncs, ¿què es pretén enviant al banc dels acusats el presidentMas i les seves dues conselleres? Generar entre la població el dubte. Que senti que si votar sobre la independència de cartró és delicte, ¡què no serà votar en un referèndum dels de veritat, dels de marxes o et quedes al més pur estil escocès o britànic!

És clar que es poden contrarestar aquests efectes que actuen inconscientment com a bestioletes que corroeixen la fusta. ¿Com? Reforçant les pròpies conviccions democràtiques. Amb la informació, el debat constructiu i l'acció. El futur és d'aquells que construeixen el present totxo a totxo. Només la suma de la raó i l'emoció col·lectiva condueixen a la victòria.