Gran cirurgia

Vivim uns anys de màxim encaterinament amb la tecnologia. Aquesta lluna de mel té molt a veure amb una nova realitat ideològica i social que ha renunciat als ismes nascuts durant el segle passat a manera de religions vicariants (marx-, comú-, fasc-, existencial-, etcètera), però que, a canvi, adora nous vedells d'or. El consum massiu, el món de pantalla, el maltractament de la naturalesa, el cientisme i l'obsolescència programada conformen avui el marc ideològic feble de la nostra societat hedonista i abstreta en el present. Fins fa poc temps semblava que abandonar les ideologies fortes garantia la pau de la qual Europa no gaudia des de temps immemorials. No obstant, des de la guerra dels Balcans i tenint en compte les tensions i les desigualtats que caracteritzen aquest començament de segle, la pau està novament amenaçada pel terrorisme i el revival dels populismes.

La medicina en general, i la cirurgia en particular, no són òbviament alienes a aquest nou paradigma social i estan envoltades en una espiral de consum, de corrupció i de complicació tecnològica sovint artificiosa. Els mitjans de comunicació, tan sensibles a les notícies relatives a la salut, es fan sempre ressò de les (suposades) innovacions tecnològiques aplicades a la medicina i de l'indefinit progrés en aquest camp.

Intentant analitzar en detall el benefici real de les intervencions quirúrgiques d'alta complexitat, juntament amb Natalia Cornellà, una estudiant de sisè curs de Medicina, hem finalitzat un treball sobre la mortalitat i la dependència del sistema sanitari de pacients sotmesos a cirurgies complexes a l'Hospital del Mar entre el 2004 i el 2013. Per a això hem revisat les històries clíniques de 620 malalts que van ser operats per diverses malalties i per diversos especialistes en intervencions que van durar més de sis hores, totes electives, és a dir, excloent les urgències. Vam escollir aquesta durada perquè suposa l'ocupació d'un quiròfan durant una jornada o torn de treball i implica, per tant, un gran consum de recursos destinats a un sol pacient.

D'aquests 620 casos estudiats, 42 (7%) van morir a l'hospital després de la cirurgia, 67 més van morir durant el primer any després de l'alta hospitalària, i als cinc anys de seguiment, la meitat havien mort a resultes de la malaltia que va motivar la intervenció o d'altres patologies associades. Dels pacients que van sobreviure a la intervenció i dels supervivents de més d'un any, pràcticament tots van adquirir algun tipus de discapacitat relacionada amb la intervenció quirúrgica o bé es van convertir en dependents de l'hospital amb més de sis visites mèdiques anuals al nostre centre sense comptar les motivades per a la realització d'anàlisis, endoscòpies o proves radiològiques.

Malgrat la falta d'una comptabilitat analítica fiable, i basant-nos en dades publicades pel Ministeri de Sanitat i altres institucions sanitàries, una primera aproximació al cost d'aquest tipus de cirurgia, comptant hores de quiròfan i dies d'estada a l'hospital (en cures intensives i en sala convencional), ens situaria en uns 30.000 euros per als pacients que van sobreviure a la intervenció i uns 70.000 euros per als pacients que van morir en el postoperatori. Per tant, la despesa incorreguda per aquests 620 pacients amb motiu del seu ingrés (sense comptar els tractaments ni les exploracions ni visites posteriors a l'alta) se situaria en uns 20 milions d'euros.

El factor que més va influir en la mala evolució d'aquesta categoria de pacients sotmesos a cirurgia complexa va ser el fet que, independentment de la intervenció a què se sotmetessin, patissin abans malalties amb impacte considerable sobre la seva salut. Una edat avançada i la necessitat d'ingressar en una unitat de cures intensives durant més d'una setmana van determinar així mateix un pitjor pronòstic. De fet, gairebé la meitat dels pacients de més de 70 anys que van necessitar ingrés en cures intensives durant més d'una setmana, van morir després de la intervenció i el 40% addicional ho va fer dins dels cinc anys següents.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Estudis d'aquesta mena ajuden a conèixer millor les conseqüències pràctiques de les intervencions quirúrgiques majors i ens acosten a una realitat menys glamurosa que la que solen airejar els mitjans o els mateixos professionals. Haurien de contribuir així mateix a racionalitzar els nostres recursos assistencials sospesant millor el cost/benefici de procediments onerosos i de resultats qüestionables no només pel que fa a la mortalitat que comporten tant a curt com a llarg termini, sinó també (i no és un tema menor) pel seu impacte negatiu sobre la qualitat de vida.

Catedràtic de Cirurgia (UAB).