'Il sorpasso'

En un sopar d'amics comentem la irrupció de determinades paraules en l'argot polític. «Però no només polític», diu la C, «també en els realities». Ens explica, per exemple, que ha sentit dir, al programa Gran hermano VIP, que un determinat concursant s'ha salvat d'abandonar la casa, en l'últim moment, perquè hi ha hagut un sorpasso. També la van fer servir fa uns mesos per explicar que Belén Esteban no va ser expulsada quan tothom es pensava que sí que ho seria. Comentem com és de curiós aquest canvi de registre en el vocabulari. Il sorpasso és una deliciosa pel·lícula (1962) de Dino Risi en la qual un seductor Vittorio Gassman convenç un jove estudiant -Jean-Louis Trintignant-, més aviat tímid i discret, per emprendre una embogida aventura amb un Lancia descapotable amb el qual es passen el dia avançant d'altres cotxes (il sorpasso, l'avançament), fins que arriba un maleït revolt. El títol va fer fortuna i es va aplicar, uns anys després, a la possibilitat que el PCI superés la DC en unes eleccions. No va passar: els nassos tapats que demanava Indro Montanelli i la feina persistent del Vaticà i dels serveis secrets van evitar el primer govern democràtic comunista a l'Europa occidental. Ara, aquell sorpasso s'ha instal·lat entre nosaltres, tant per parlar de l'aliança de Podem i IU, com de les disputes dels famosos a la gàbia o de la hipòtesi que el Barça perdi la Lliga. «L'haurem de fer entrar al diccionari», diu la C.