El periodisme de les bones històries

Resulta sarcàstic que el Dia del Treballador, aquest diumenge, precedeixi al calendari el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig. Perquè la gran amenaça per a la llibertat de premsa és justament l'absència de periodistes que puguin exercir-la. Segons l'Informe de la Professió Periodística 2015, 12.200 professionals de la informació han perdut la feina a Espanya des del 2008, i en cinc anys el salari mitjà dels que l'han conservada s'ha reduït el 17%: de 32.000 a 26.000 euros bruts anuals. Menys periodistes i més mal pagats.

El tòpic atribueix les dificultats de la premsa a dues causes sobrevingudes: la crisi econòmica del 2008, que ha fet baixar els ingressos publicitaris, i la revolució digital, que multiplica l'oferta informativa gratuïta i buida els quioscos. Però els dos fets, incontrovertibles, no són suficients per entendre tota la dimensió del problema. Abans de la crisi i d'internet, els diaris tradicionals van acusar l'impacte de la premsa gratuïta -avui pràcticament extinta- i l'esgotament del que en un altre temps havia sigut el lucratiu negoci de les promocions dominicals.

Ampliar audiències

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Els diaris, impresos i a la vegada digitals, perden compradors però no paren de guanyar lectors, que gràcies a l'efecte multiplicador d'internet i les xarxes socials avui es compten per milions. El repte del periodisme és ampliar les audiències; el dels gestors, ajudar en aquesta tasca i aprendre a monetitzar-les. Tot plegat per poder sufragar el periodisme de qualitat que reclama el públic exigent, al·lèrgic a la banalitat i el sensacionalisme tan en voga.

Centenars de milers de lectors han devorat aquesta setmana a la web d'EL PERIÓDICO el relat de Carles Cols sobre les productores de cine porno que roden furtivament als carrers de Barcelona. I també el drama de l'Olga, la nena apallissada per la seva mare davant el veïnat, narrada per Guillem Sánchez i Teresa Pérez. Dues bones històries, tan interessants per als lectors digitals com per als addictes al paper. L'essència del periodisme, tant digital com imprès, segueix sent la mateixa: explicar bones històries. La resta són excuses.