Senyor Bartomeu, ¿què en fem d'aquest noi?
Ara que hem sabut que el Barça suggereix, demana, en el contracte dels seus jugadors que intentin aprendre català, cosa elogiable (això del Barça i això dels jugadors estrangers que intenten aprendre la nostra llengua), no aniria malament que, al paràgraf anterior o al posterior, o, fins i tot, en una postdata final de l'acord, es comprometin a tenir una miqueta de sentiment blaugrana. Bé, ni això, simplement educació. O respecte. O gotetes de seny. I una mica, no gaire, de sentit comú, el menys comú dels sentits. El pare deia que des que van treure l'assignatura d'urbanitat a les escoles, la vida ha canviat molt.
És veritat que hi ha milionaris que han creat el seu propi personatge. No ho dubto. Personatges, a més, que les xarxes socials han convertit en autèntics pallassos i ‘reis’ dels clics, que, a sobre, els proporcionen substanciosos ingressos. I no és menys cert que aquests personatges viuen d'una cantarella, que, personalment, em rebenta els sentits, i és aquesta tan repetida de "bé, ja saps com és Alves". Per citar-ne només un exemple, sí.
Aquesta gent que és capaç d'escriure després del derbi de Cornellà allò de "cada dia em fa més vergonya formar part d'aquest esport". ¡Doncs vés-te'n, noi, vés-te'n! S'atreveixen a tot. Fins i tot a burlar-se, mofar-se i burlar-se dels sentiments dels altres. És clar que si, a sobre, aquests ‘altres’ són els que li paguen el seu sou milionari, llavors ja no cal ni parlar-ne.
ELS SENTIMENTS DE LA GENT
L'endemà que tots vam veure plorar Andrés Iniesta, un autèntic model que no sé per quines estranyes raons no tots intenten imitar (bé, algun com Messi, o Busquets, ja ho fan, ja) i vam sentir el president defensar els seus milionaris jugadors (sentint-lo, em vaig arribar a creure que, en efecte, a molts d'ells els va afectar haver sigut eliminats de la Champions), surt el personatge ("bé, ja saps com és Alvés") i se'n riu de tots els culers que van plorar, famílies senceres, que van trigar a agafar el son o van ser burla a l'oficina o entre els seus amics de festa. És cert, pots pensar que no n'hi ha per tant, ho pots fer, sí, però t'ho guardes per a tu, amic, perquè els sentiments de la gent són els que són i cadascú els expressa a la seva manera.
Tu, empleat del Barça, contractat pel Barça, jugador del Barça, que ha demostrat la seva impotència futbolística per eliminar l'Atlètic, no pots sortir i mofar-te d'aquells socis i simpatitzants barcelonistes a qui els ha dolgut de debò perdre i ser eliminats. Insisteixo, pots pensar que no n'hi ha per tant. Però no, en lloc d'utilitzar Instagram per, no et dic demanar disculpes, no, sinó animar els teus, dir que d'aquesta també ens n'aixecarem, recordar que ens queda la Lliga i la Copa, reconèixer que estem en un mal moment però que això s'aixeca, surts i li dius a la teva nòvia, Joana Sanz, que només és un partit de futbol. Doncs l'hi dius a ella i punt.
CLASSE D'URBANITAT
Potser sí que per a tu, Dani Alvés, això només és una professió, la teva font d'ingressos, el teu Maseratti, i que jo, nosaltres, els meus col·legues de professió, com escrivies també en aquell Instagram després del derbi, som "puta porqueria" (dels socis que ploren en deus pensar el mateix, sí), però, que ho sàpigues, amb missatges com aquest, tu no ets digne de vestir la samarreta del Barça per mofar-te dels sentiments dels seus socis i aficionats. I seràs (o eres) un dels millors laterals del món, però hauries d'anar a alguna classe d'urbanitat. O que el Barça te l'exigeixi per contracte.
