IDEES
Estranya fascinació
Corre per Barcelona un personatge singular, fascinat per David Bowie, que de tant en tant, juntament amb un teclista, ofereix uns concerts en els quals no és que versioni el gloriós difunt, sinó que el canalitza. Tu el veus a l’escenari i et sembla el director d’una sucursal bancària posseït per una mania inofensiva, però quan comença a tocar la guitarra i a cantar, t’obsequia amb unes versions fenomenals de l’homenatjat. El subjecte en qüestió es diu David Amills i prèviament va ser el líder d’un duo de folk estrany que atenia per l’encara més estrany nom de Senyors Tranquil. També és l’autor d’un documental inenarrable sobre el mític Flowers, icona pop barceloní i mestre del desenfocament creatiu amb el qual tots hem coincidit alguna vegada per Gràcia i pel carrer dels Tallers, sempre carregant amb unes bosses de plàstic que suposem plenes de discos rancis, fotos seves i el calendari que insisteix a editar cada any.
Vaig atrapar l’amic Amills fa unes nits al Margarita Blue i, com que érem quatre gats, fins i tot ens va deixar cantar. No és per res, però la meva versió de Life on Mars està al nivell de la de Jessica Lange a American Horror Story, i Héroes també la va brodar. Els espectacles d’Amills i el seu soci són, per dir-ho així, de petit i gran format. A mi em va tocar un dels petits, però m’he proposat assistir al pròxim gran, ja que els que els han vist asseguren que en ells és on el nostre home es llueix, introduint una faceta còmica en l’assumpte de molta qualitat, consistent a interpretar temes de Bowie a la manera d’altres que, d’aquí ve l’efecte hilarant, no tenen res a veure amb ell.
M’asseguren que Space Oddity cantada a la manera de Lluís
Llach és de traca. Segons Amills, ell només pretén retre homenatge a un senyor que li ha fet companyia tota la vida, però el resultat constitueix una de les rareses més interessants de la nostra escena musical. Quedo a l’espera d’un dels seus concerts de gran format, ja que Space Oddity cantada a la manera de l’Home de la Gorreta pot ser un dels grans moments del que em queda de vida.
