Gràcies, però no
«Gràcies, però no». Aquesta frase podria ser el resum de la carta que ha enviat Mariano Rajoy a l'Ajuntament de Barcelona sobre la proposta d'acollida de refugiats a la capital catalana. Bé és cert que el president es dirigeix a l'alcaldessa Ada Colau en un to molt amable agraint diverses vegades la generositat. En la missiva, Rajoy deixa ben clar que qualsevol decisió (i, per tant, paràlisi) sobre els refugiats li correspon a l'Executiu central i per això no poden obstinar-se més a donar un cop de mà. «És un imperatiu treballar colze a colze».
Sona bé si no fos perquè no s'està fent res. Perquè la pluja d'Idomeni ha amarat la poca vergonya que ens queda ja com a europeus i ha inundat l'esperança dels que són allà esperant que els governs civilitzats facin alguna cosa. Que es moguin d'una vegada per no morir, per exemple, d'una pulmonia després d'haver evitat una mort segura a Síria.
¿Com és possible que diverses Administracions a Espanya estiguin oferint recursos i infraestructura per a l'acollida i es rebutgi? (i més de 3.000 persones s'hagin apuntat a Barcelona al projecte Ciutat Refugi per col·laborar-hi de diferents maneres) ¿Com és possible que les alcaldies de Barcelona i Atenes arribin a un acord per acollir més de cent persones i amb la carta de Rajoy aquest pacte quedi en suspens perquè portar-los sense el beneplàcit del Govern posaria en risc l'estatus de refugiats que els correspon? ¿Què passaria si un Executiu europeu, a l'estil del Canadà, decidís trencar aquesta dinàmica inhumana i anunciés que ells sí que acolliran centenars de milers de persones com es van comprometre en un principi? ¿Què passaria si els governs deixessin d'excusar-se a fer les coses de manera col·legiada, es coordinessin i complissin? ¿Què passaria si fóssim els primers a anunciar que ens convertim en un lloc més decent que no mira cap a un altre costat?
No hi ha respostes i les males notícies es multipliquen. Les organitzacions que són al terreny atenent els refugiats (Metges sense Fronteres, ACNUR i Save the Children) han anunciat que abandonen el camp de Moria perquè després de l'acord amb Turquia per fer expulsions no volen convertir-se en còmplices de les detencions.
Saltar-se les lleis
Parlo amb Paula Farias, de Metges sense Fronteres, que fa anys que està lluitant contra tot tipus de drames. Em diu: «La resposta institucional que s'ha donat fins ara ignorant els principis sobre els quals construïm Europa ens retrata. Però saltar-nos les lleis del dret internacional humanitari a més ens deslegitima i ens converteix en una veu a la qual ja no val la pena escoltar».
