Quan tu hi anaves, ell ja en tornava
Jo no sé què dir. Així que deixaré que parlin altres, que escriguin els que el van estimar més, els que més a prop van estar d'ell, els que se senten més cruyffistes que el mateix Johan, els que van viure els seus últims dies i setmanes.
Jo només sé que el vaig admirar, a estonetes que el vaig estimar, i molt (mai l'hi vaig dir, és clar), i que, en un temps, em va deixar acostar-m'hi, però sempre acompanyat d'un dels seus. Quan jo m'atansava a Johan havia de fer-ho amb un salconduit, amb un visat, és a dir, amb un amic seu, amb algú de qui es fiés, amb algú que li garantís que jo era de fiar. I ell sempre, sempre, sempre, acceptava.
Johan sabia de futbol, però sabia molt més de la filosofia del futbol, de viure en un vestidor, de com tractar els directius
Com que no sé què dir, deixaré que parli ell. Quan tu hi anaves, ell en tornava. I no era xuleria, era realitat. No importa de què parlessis amb ell o quin debat plantegessis. Johan va ser l'amo de moltes sentències i, per malament que et sonessin o, fins i tot, per lògiques i evidents que fossin, sempre cridaven l'atenció. Aquell ja mític "sortiu i disfruteu" va ser seu. Com ho va ser el "prefereixo un 5-4 que un 1-0".
Johan hi entenia de futbol, però hi entenia molt més de la filosofia del futbol, del viure en un vestidor, del lideratge del grup, de com tractar els directius, de com treure el millor partit dels futbolistes, de com menjar-los el coco i fer que un mal extrem es convertís en el millor lateral del món.
"¿EL MILLOR? PER MI ÉS XAVI"
Perquè ell volia bons futbolistes i no els millors. I com que hi entenia de futbol no tenia gaire clar què era ser el millor. "El millor jugador del món no existeix, perquè hi ha diferents posicions i mil opinions. És molt difícil dir qui és el millor. El més espectacular és, sens dubte, Messi. ¿El millor?, per mi és Xavi".
"Tots els entrenadors parlen sobre moviment, sobre córrer molt. Jo dic que no és necessari córrer tant. El futbol és un joc que es juga amb el cervell. Has d'estar al lloc adequat, en el moment adequat, ni massa aviat ni massa tard". Qui sap, potser aquella llegendària frase del que va ser el seu company i amic, Charly Rexach ("córrer és de covards"), també estava inspirada en el ‘Profeta del Gol'?
Cruyff tenia coses meravelloses com afirmar que el que més li encantava del futbol, al marge de jugar bonic i guanyar, era l'"¡ohhh!" d'admiració del públic quan la pilota anava al pal
Cruyff tenia coses tan meravelloses com afirmar que el que més li encantava del futbol, al marge de jugar bonic, bonic i guanyar, era l'"¡oooooh!" d'admiració que sorgeix del públic quan la pilota anava al pal. "Per això quan ganyem per 5-0 o perdem per 0-4 li demano als meus jugadors que intentin tocar amb la pilota el pal, perquè vull sentir aquell ooooh".
DIVERTIR I DIVERTIR-SE
D'aquí sorgien les seves ganes de divertir i divertir-se, perquè el primer que ho passava bé era ell. "Hem demostrat al món que pots divertir-te molt com a futbolista, que pots riure i passar-ho molt bé. Jo represento una època que va deixar clar que el futbol bonic és divertit i que, a més, amb ell es conquisten triomfs".
A Johan li encantava dir, de tant en tant, que ell no era creient, però algú allà a dalt hi devia haver. "No sóc creient, no. A Espanya, tots els futbolistes que surten al camp, tots, els 22, se senyen abans de començar el partit. Si resultés, els partits sempre acabarien en empat". Però, això sí, no creure no significava que no hi hagués càstig o la possibilitat de ser castigat per un ésser superior. Ell. "Hi ha un Déu. No pots fer coses no permeses a la gent sense ser castigat".
No només teoritzava sobre la religió del futbol, també sobre la política del futbol. "El futbol comença sent una democràcia i acaba en dictadura perquè, al principi, tots opinen però, al final, només un decideix. Ho fa el jugador davant la pilota, l'entrenador davant l'alineació i el president en el moment de les grans decisions".
BARALLES AMB ELS DIRIGENTS
Va ser allà, en les seves baralles amb els dirigents, als quals considerava, no importava ni l'època ni el seu cognom, uns analfabets del futbol, quan va sorgir aquella demolidora sentència que, com moltes de Johan, encara està vigent: "Els diners han d'estar al camp i no al banc".
Notícies relacionadesVa pronunciar, com deia, frases de lògica implacable però, no per això, menys importants, certes i vitals en el futbol i per al seu futbol. Allò, no ho oblidem, de "si tu tens la pilota, el rival no la té", paradigma, potser, de la possessió, de tenir el cuir, utilitzar el temps del partit, adormir-lo, accelerar-lo, buscar les esquerdes en la muralla rival. No és menys divertida la resposta que va donar en una època en què els ficaven massa gols de córner. ¿Solució? "No fem córners i no ens ficaran més gols".
I, sí, afortunadament, també va tenir una sentència sobre l'estil del ‘puto amo’ José Mourinho, espectacular, com sempre. Paraula de Johan Cruyff: "Potser Mourinho és molt bona persona en privat i molt bon entrenador, però el que ensenya al món és una altra cosa".
