Escenaris polítics en (des)connexió

Aquesta setmana comprovarem com la situació política espanyola i la catalana segueixen irremissiblement connectades encara que molts senyals i declaracions apuntin al contrari. Per un costat, tot està centrat en l'acord PSOE-C's, que si bé no sembla tenir gaire recorregut a curt termini, obliga tothom a decantar-se en termes d'abstenció o vot en contra. I aquí es van emetent senyals i marcant possibles camins fins al 5 de març definitiu. En el pacte, la gran absència és Cata-

lunya, però aquesta absència clamorosa en comptes de demostrar la insignificança del tema, posa en relleu la seva posició central. ¿Incloure'l, si o no? ¿Què dir, què proposar? Millor silenciar amb referències genèriques a igualtat i possible i indefinida reforma. ¿Com es pot anar més enllà quan gairebé 30 vots de diputats catalans depenen de què es digui, i quan això afecta tot l'arc parlamentari?.

Notícies relacionades

Atacar sense acusar abans

¿Aznar no era un home d’Estat?

A Catalunya, la majoria va dient que «nosaltres, al nostre tema», seguint impertorbables el full de ruta del 9-N (encara que no se sàpiga gaire bé què vol dir seguir-lo), però, mentrestant, miren de reüll el que passa a les Corts. Per primera vegada en democràcia, els que sempre estaven papallonejant a veure què aconseguien en els moments d'investidura, es mostren ara desdenyosos i aparentment indiferents. Desconnectats. I són altres, els intrusos d'En Comú Podem, els que defensen la necessitat que qualsevol pacte d'investidura i de govern incorpori el reconeixement de la plurinacionalitat i un referèndum.

No hi ha front espanyol ni front català. Hi ha esquerdes i escletxes arreu. Ningú està segur d'on és i què dirà demà. S'aparenta indiferència i fredor. Es parla de Constitució per un costat i de desconnexió per l'altre. Tots saben que acabaran havent de connectar i constituir.