L'economia segueix aquí, ¡estúpids!
Governi a Espanya qui governi, és imprescindible que l'economia mantingui un creixement sostingut perquè continuï la reducció de la desocupació
Els arbres, una altra vegada, no deixen veure el bosc. A Madrid, a més del successor d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, tot gira al voltant de les diferents i molt complicades possibilitats per investir president. A Catalunya han sigut necessaris 105 dies. A Madrid, tot pot ser igualment llarg. Els terminis parlamentaris espanyols –i els catalans– són més propis del segle XIX que no pas del XXI. Al Regne Unit, quan Cameron no va arribar a la majoria absoluta i els liberal demòcrates de Clegg havien d’optar entre conservadors o laboristes, tot es va substanciar en una setmana. Mentre prossegueixen els contactes –postureig– polítics, el món segueix endavant enmig d’auguris preocupants sobre el futur econòmic, sobretot en els llocs instal·lats –o a punt d’instal·lar-se– en aturades institucionals. El desenllaç català, ¿no hauria sigut el mateix amb terminis menys llargs? I a Madrid, si no existissin aquests marges temporals tan amplis, el resultat ¿no seria el mateix del que hi hagi al final? Govern de Sánchez o repetició electoral.
El bosc que oculta els arbres de la situació política requereix atenció, sobretot, al futur econòmic. Mariano Rajoy ho va centrar tot en l’economia. Li va faltar, sens dubte, una mica d’«ànima» a la seva actuació en aquest terreny, però postergar l’economia, per molta «ànima que s’hi posi», és donar un cop de volant de 180 graus, i pot ser molt perillós. El 2015, el PIB espanyol va créixer el 3,2%, la pujada més important dels grans països europeus, i va permetre crear mig milió de llocs de treball, una xifra molt important, però no suficient, perquè encara hi ha 4 milions d’aturats.
Governi a Espanya qui governi, és imprescindible que l’economia mantingui un creixement sostingut perquè continuï la reducció de la desocupació. El problema és que l’horitzó no es veu clar. Ho avança Christine Lagarde, directora gerent de l’FMI, i ho demostren els ensurts que arriben de la Xina i que enfonsen les borses mundials. El profeta de les catàstrofes Nouriel Roubini adverteix d’una infinitat de perills «geopolítics i geoeconòmics» per al 2016 i Goldman Sachs, per exemple, aventura que la inestabilitat política espanyola pot afectar l’euro. La majoria d’experts, malgrat tot, coincideixen que l’economia espanyola encara té força per sis mesos, a penes un sospir. També afegeixen que el creixement pot reduir-se a la meitat –1,6%–, per factors externs però sobretot interns, cosa que significaria dir adéu a l’actual tendència de creació d’ocupació. Espanya pot acostar-se a la crisi una altra vegada, i això es podria evitar si es prenen mesures a temps, com en el passat van fer Alemanya o el Regne Unit. Dijsselbloem, president de l’Eurogrup, insisteix que «Espanya haurà de presentar més ajustos». Un Govern radicalitzat ho complicaria tot perquè, com van dir a Clinton quan era candidat, «l’economia segueix aquí, ¡estúpids!».
