Franklin ja va advertir del perill

Potser perquè jo no estic afiliat a cap partit em costa entendre alguns aspectes que em semblen importants de l'actual política catalana. No pretenc ser filòleg, però em sembla que partir és un verb que s'utilitza quan es parla de dividir, de separar. «Partirem el pa». «Es partirà una herència». «Si dinem junts ens partirem el cost». Ens passem la vida partint i repartint.

El futbol és un joc impossible si els jugadors no es reparteixen en dos grups. Sembla realment absurd que una dictadura com va ser la del franquisme imposés el partit únic. Partit i únic semblen una contradicció. Ja sé que una partida també vol dir colla, com en el cas d'una partida de bandolers, però no deixa de significar que és un grup socialment separat.

Ara tenim a Catalunya una sèrie de partits que presenten les seves actituds davant el plantejament d'una possible independència. Sembla que volen ser independents o dependents. Són dues opcions molt clarament diferenciades. Però Francesc Escribano explica molt clarament a El PERIÓDICO la situació. «L'independentisme català no està agrupat en un únic partit, com passa a Escòcia i al Quebec, sinó que la massa independentista es reparteix entre diferents partits, coalicions i entitats socials». Això ja té, en teoria, un aspecte positiu, evidentment. Però Escribano apunta que l'amplitud del ventall d'opcions no és tan sòlida com pot semblar «si inclou des de l'anticapitalisme més radical fins a la democràcia cristiana més primmirada».

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

L'individualisme català ha estat molt fructífer al llarg de la història moderna creant fàbriques, múltiples entitats socials i, fins i tot, una arquitectura singular. Però ara no és l'hora d'uns inspirats. Ara és l'hora d'una respiració col·lectiva.

Atenció: avís de Franklin als seus revolucionaris nord-americans: «Si no aneu junts, us penjaran per separat».