La roda
La vida és pur 'selfie'
Aquesta tendència creixent, gairebé una mania, de fer-nos selfies a tot hora i a tot arreu ha esdevingut un signe inequívoc i definitori dels nostres temps. No hi ha barreres socials, de classe, econòmiques o protocol·làries que ens impedeixin entregar-nos apassionadament a aquesta pulsió irrefrenable. La vida és pur selfie i és per això que, posats a triar, enlloc de confiar en algú altre perquè ho faci, preferim ser nosaltres mateixos els que documentem o immortalitzem determinats moments a través de la pantalla del nostre telèfon mòbil. La foto de portada d'aquest diari amb el selfie d'un grup de diputats el dia de la constitució del Parlament n'és un bon exemple i també tot un símptoma.
¿Per què ens agrada tant fer-nos selfies? ¿Per què, i és per això que deia que gairebé era una mania, estem disposats fins i tot a jugar-nos la vida per una foto? I és que segons una estadística recent els selfies, si prenem com a referència el nombre de morts que provoquen, ja són més perilloses que els taurons. Aquest any 2015 han mort 12 persones mentre intentaven autofotografiar-se, una xifra superior als morts per atac d'un esqual. Una de les últimes víctimes ha estat un turista japonès de 66 anys que, volent fer-se un selfie al Taj Mahal, va estimbar-se escales avall.
Aquests casos, dramàtics i extrems, posen en evidència com hi estem d'enganxats i fa qüestionar-nos les raons d'aquesta addicció. ¿Què coi té el selfie que no tingui la foto convencional? Suposo, buscant una resposta fàcil, que és precisament la nostra mirada el que marca la diferència. Fer-nos un selfie no és altra cosa que mirarnos al mirall i el que és nou és que podem compartir aquesta experiència amb qui vulguem. En el fons, el que això vol dir, en aquesta nova vida selfie que vivim, és que l'experiència íntima de mirar-nos al mirall ha deixat de ser un acte privat.
