MIRADOR
No a qualsevol preu
La CUP va repetir una vegada i una altra en la campanya del 27-S que l'objectiu era avançar cap a la independència. A la cita electoral, va obtenir 10 diputats, mentre que Junts pel Sí en va aconseguir 62. Artur Mas va ser el presidenciable al qual van recolzar més catalans (gairebé el 40% dels votants) -molt lluny de la segona, Inés Arrimadas (18%)-, mentre que la CUP, amb Antonio Baños, sumava el 8,2%. La CUP rebutja comprometre's en la governació de Catalunya, eludeix donar un cop de mà en el moment més difícil. Pretén observar els esdeveniments com el jubilat que contempla les obres de la cantonada.
Les dades de dalt -que també descriuen la relació de forces entre la CUP i Junts pel Sí- i la lògica elemental portarien a pensar que hi haurà acord i que Catalunya tindrà govern. Bé, doncs la cosa pinta malament, horrorosament malament, segons alguns dels implicats. ¿Per què? Doncs perquè resulta que la CUP ho vol tot. No només pretén que Convergència assumeixi el seu programa (que s'ubica a l'esquerra de l'esquerra) sinó també que CDC entregui el cap d'Artur Mas en una lluent safata de plata.
És clar que les xocants pretensions de la CUP no són atribuïbles en exclusiva a les peculiaritats d'aquesta força. També resulta que CDC està mostrant una debilitat de caràcter que tant en el pòquer com en la política és necessàriament mortal. Una debilitat que, per exemple, es va posar perfectament de relleu l'altre dia amb l'apressada presentació al Parlament de la moció anunciadora de la independència, acte que no ha fet més que encoratjar Rajoy i Rivera de cara als comicis del 20-D.
Per tot això, seria bo que Artur Mas i els seus s'aturessin un instant a reflexionar i recordessin coses fonamentals. Cap partit del món sacrificaria el seu líder ni trairia greument la seva identitat encara que les circumstàncies fossin tan complexes com les que afronta Convergència.
Per diversos motius. El primer d'ells, i gens risible, per sentit de la dignitat. El segon, per respecte a aquells que han seguit Mas i CDC fins aquí i fins ara, gent que ha aguantat -i aguanta- de tot perquè confien en el seu líder i creuen en unes idees i uns valors. I el tercer, perquè cedir en excés faria que molts electors convergents giressin l'esquena al partit -i probablement al procés independentista- al sentir-se, legítimament, enganyats.
En resum. Sense Mas no hi pot haver pacte entre JxSí i la CUP. Però CDC -ERC pràcticament s'ha esborrat d'aquesta partida- no pot pagar qualsevol preu, el que sigui, per investir Mas. Si ho acaba fent, el desastre per a la que encara és la força política majoritària i central de Catalunya serà apoteòsic.
