Els límits de la ciència

Enviem naus als confins del sistema solar i analitzem els components més petits de la matèria. Tenim eines per mirar d'entendre com funcionen pel que fa als detalls moleculars els éssers vius, des del bacteri més senzill fins a l'espècie humana. La nostra ciència sembla no tenir límits, però el fet és que la recerca en té molts. La manera com els definim marcarà el futur del nostre coneixement.

La ciència no pot limitar-se perquè la curiositat humana és il·limitada. Si hi ha una porta tancada, algú intentarà obrir-la, i si hi ha una muntanya, algú intentarà explorar què hi ha darrere. A més, la nostra experiència és que acabar amb la ignorància és un requeriment per disfrutar de llibertat. Una societat democràtica necessita debat d'idees i les que ens permeten entendre el món en són una part essencial. Per això la llibertat de càtedra i d'investigació estan reconegudes en declaracions de drets humans i fins i tot en algunes constitucions.

Però en la pràctica diària la ciència es troba amb molts límits. Uns són físics. Sembla difícil que un dia explorem planetes que es troben a milers d'anys lluny de nosaltres o que puguem provar de forma experimental l'evolució biològica que ha tardat milions d'anys a fer-se. Podem construir teories sobre aquests temes, però fer experiments per demostrar-los sembla inabastable. També tenim límits econòmics. Certs experiments són cars i cal definir prioritats. Decidir quant ens gastem en l'exploració de l'espai, de les malalties, de nous materials; en la producció d'aliments o en la predicció del temps. És un exercici de política i les seves conseqüències per al sistema de recerca i per la indústria són evidents. La nostra societat també ha imposat un conjunt de limitacions a com es du a terme l'activitat de recerca. Per exemple, des que es van conèixer els fets que es van produir durant la segona guerra mundial als camps de concentració, s'han anat dictant normes per permetre experiments en els quals intervenen persones humanes.

Si es volen desenvolupar nous tractaments o fàrmacs, en algun moment cal provar-los amb voluntaris. Actualment tenim unes directrius molt clares per als assaigs clínics i altres experimentacions en què el consentiment informat dels que hi intervenen sempre hi és present. També ha calgut regular el que fem amb mostres de teixits humans i amb les dades que tenim de les persones. Fer experiments amb animals requereix seguir unes normatives estrictes. A Europa hi ha directives, en vigor a la majoria dels estats membres, entre ells Espanya, que inclouen un sistema per a l'aprovació dels experiments en què cal justificar-ne la necessitat i normes per reduir el nombre d'animals i per evitar al màxim que pateixin. La recerca amb patògens humans, animals i vegetals i amb organismes modificats genèticament s'ha de fer també seguint normatives estrictes. Tot això defineix un marc per a la recerca al qual els investigadors estan acostumats.

Hi ha altre tipus de límits que tenen a veure amb les possibles conseqüències dels resultats de la recerca que es pugui fer. Per exemple, en l'actualitat s'han desenvolupat mètodes que permeten modificar els genomes, i es preveu que amb aquests seria possible modificar el genoma humà. Quan es parla d'aquest tema n'hi ha que pensen en la possibilitat d'alliberar l'espècie humana de defectes i riscos lligats a certs gens o fins i tot en la millora de l'espècie, i n'hi ha que amb el sol fet de pensar en aquestes possibilitats tenen els pitjors malsons. En aquest context s'ha proposat que caldria decidir una moratòria per a aquesta recerca o fins i tot prohibir-la completament. Aquests tipus de límits poden ser permanents o temporals i a més els diferents països reaccionen de forma diversa segons les seves pròpies tradicions culturals. De totes maneres, està clar que si hi ha aplicacions que la nostra societat no vol que es facin, la recerca sobre elles es trobarà amb limitacions.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

els DARRERS segles hem acumulat una gran quantitat de coneixement científic que permet a la nostra societat tenir una comprensió profunda del món en què vivim i de nosaltres mateixos. La manera com vivim actualment està basada en un conjunt de tecnologies que procedeixen d'esforços de recerca molt diversos. Per això continuem fent recerca i la fem en un marc que permet garantir el respecte a la dignitat humana, i la protecció dels animals i del medi ambient. Tenim multitud de regulacions sobre com apliquem les noves tecnologies, encara que sovint anem a remolc dels canvis tecnològics. I la manera com es decideixen les prioritats de la recerca en determina les direccions principals. Tots això determina un marc estricte, però canviant, per a la recerca científica al qual s'ha d'adaptar la nostra curiositat, que per ella mateixa no té cap límit.

Investigador