Un pagès reparteix carbasses

Es va donar a conèixer en un fòrum altisonant ple d'empresaris, banquers i gent important. El van veure i van pensar que era com un detall agropecuari que havien posat allà per amenitzar la vetllada. Però va començar a parlar i a tots els va canviar la cara. Els va deixar anar: «No suporto veure gent que viu tan bé quan hi ha gent que no pot arribar a final de mes. Els miro i em moro de fàstic». ¡Ahh! Només ha passat una setmana d'aquesta memorable i heterodoxa intervenció, però aquest agricultor ecologista d'Alboraia, que es diu Vicent Martí, ja té tots els programes de televisió darrere seu, disputant-se'l. Ahir a la matinada va estar a La Sexta noche. Es va presentar amb un cabàs d'hortalisses de la seva horta. El presentador, Iñaki López, va agafar una carbassa i li va preguntar:  «¿A qui creu que l'hi podríem regalar?». I Vicent va contestar: «A Rajoy». Però com que el president del Govern no era entre els que hi havia asseguts, Vicent va pregar a Iñaki que l'hi donés al periodista Paco Marhuenda, com a opció més similar a Don Mariano. L'agricultor valencià va prendre llavors la paraula. Va dir: «Cultivem un producte de qualitat, que no genera residus, i ens paguen quatre duros. No podem viure. Ens estan fotent de mala manera. Quan el producte arriba a la ciutat, està superencarit. El negoci és per als grans lobbies: les multinacionals i els bancs. S'ho queden entre quatre pocavergonyes. No es pot consentir tanta repressió. Tanta dictadura. Això no és una democràcia, ¡és una mentida!». El públic va aplaudir. Però el receptor de la carbassa, disgustat, va llançar al presentador -i per extensió a tota La Sexta- una advertència: «Som el grup de comunicació més important d'Espanya ¡i aquí a destruir els banquers i els empresaris! ¿Voleu el model comunista? ¿Això us mola? ¡Té nassos tot això!». ¡Ahh! No és la primera vegada que el director de La Razón, tertulià fix en aquest programa, s'enfada amb La Sexta per algun convidat ocasional que ell creu inconvenient i no desitjable. No li agraden aquesta mena de discursos perniciosos per a l'statu quo. Quan falten dos mesos per a les eleccions generals, encara menys. O sigui, que a aquestes criatures no se les ha de convidar. Irradien una ideologia que considera de gran perillositat.

És curiós: la irritació de Marhuenda, sent autèntica, o sigui, sense ser en absolut teatral, en el fons el que fa -a més de retratar-lo- és ajudar a dibuixar més espectacle.