EIC

Al llarg de la tarda de diumenge vaig rebre diferents opinions sobre l'Espai Informatiu Compensatori (EIC) que TV3 va emetre en compliment de la resolució de la Junta Electoral Central. La programació dels partits polítics que no van donar suport a la Via Lliure de la Diada va merèixer molt diverses comparacions. Un amic em va escriure per dir-me que s'assemblava al Festival d'Eurovisió: «Surten diversos cantants», deia, «però resulta que sempre canten la mateixa cançó, i al final t'és ben igual qui guanya».

Un altre ho relacionava amb el Tour de França: «M'he agafat aquestes tres hores com una etapa plana, d'aquelles que saps que només hi haurà lluita a les metes volants, i encara. És a dir, l'espai i el temps ideals per fer una becaina. Ha estat una de les més glorioses de l'estiu».

Notícies relacionades

Lamine no es toca

Julio Iglesias i la distància

En la tarda plàcida de diumenge van desfilar la Festa de la Rosa (amb algun pas de ball de Miquel Iceta i amb algunes paraules en català de Pedro Sánchez), el míting del PP (amb banda sonora de Macaco i botifarrada sota un sol esclatant), la conferència d'Albert Rivera («friqui de la llibertat») i el hàpenning de CSQEP (que desmuntaven la parada al ritme de Somos Sur d'Ana Tijoux, i van ser els més honestos, perquè no van tirar de tòpics sinó de reivindicacions).

No sé si hi havia millors opcions per omplir un dia de festa, però, mira, la tele té això, que t'enganxa encara que el programa sigui la cosa més estrafolària, la més esperpèntica.