Rising Star

Han aixecat molta polseguera les restes -més de 1.500 ossos- que, sota la direcció del paleontòleg jubilat Lee Berger, s'han trobat al fons d'una cova de Sud-àfrica. Es tracta de dilucidar si el descobriment d'aquests homínids coneguts com a Homo nadeli correspon efectivament al d'uns avantpassats remots del sapiens o si encara es remunten a una antigor més obscura, la dels australopitecs. La fama de Berger, que ja tenia a punt una gran campanya de publicitat per ensenyar la troballa del que molts han qualificat com la «baula perduda» de la història de l'evolució, fa dubtar alguns entesos. Els escèptics diuen que encara no s'ha pogut datar l'edat geològica de les restes, un detall decisiu per enquibir el nadeli com un més dels australopitecs, com afirma l'especialista Yves Coppers, o com la primera fita de l'home que habita el «llindar de la consciència», com ha escrit Juan Luis Arsuaga. Sigui com sigui, el fet més destacat és que sembla demostrat que les entranyes de la cova Rising Star eren, de fet, un cementiri, el document més reculat de l'existència d'alguna mena de ritus funerari, de la necessitat de dipositar els morts en un espai reservat, protegit dels depredadors i, doncs, sagrat. Homes i dones (si em permeten dir-ne així) que tot just intuïen que la presència de la mort, la seva dèbil comprensió, el respecte, la por o l'homenatge que se'n desprèn, són els trets que creen la Humanitat.