Coses estranyes de la biologia

M'agraden els rituals. M'hi sento segur. La tranquil·litat de les coses que tenen un ordre aparent, que es repeteixen cíclicament i que saps què esperar-ne. Però la natura no és necessàriament així. I a vegades decideix sorprendre't. I surts de la còmoda rutina. Del coneixement establert. I et vénen al cap històries rares dels éssers vius i de les seves cèl·lules. Els científics som una mica així. I d'això us volia parlar avui. De les curiositats biològiques que ens ronden per la ment com mots encreuats mai acabats o aquell llibre deixat a la meitat. ¿Sabíeu que...?

1. Tenim una part del nostre cos que no queda massa clar per a què serveix. Es diu apèndix i es troba tot començant el budell gruixut (a baix i a la dreta tot mirant-nos al mirall). Tots coneixem gent operada d'apendicitis i tots fan vida normal. Però aleshores, si no ens és útil, ¿per què està allà? ¿Resta evolutiva o funció incògnita?

2. Les nostres cèl·lules són caníbals. Algunes continuen en l'actualitat menjant-se'n d'altres com ho fan els macròfags, però totes tenen un esquelet dins l'armari. Sembla que les cèl·lules eucariotes (les nostres) se'n van menjar unes altres de més primitives per apropiar-se dels seus recursos. Avui aquestes cèl·lules deglutides es diuen mitocòndries i ens serveixen per obtenir energia. Algunes altres cèl·lules potser es van menjar altres petits éssers flagel·lats (amb cueta) i van donar lloc a les nostres cèl·lules ciliades. Tot això ho deia Lynn Margulis, i tot és possible.

3. A tots ens agrada viure sense gaire fred ni gaire calor. Però a una bactèria li agraden els ambients molt hot: es diu Thermus aquaticus i li agrada estar-se als brolladors d'aigua molt calenta. ¿I què?, us preguntareu. Doncs gràcies a aquesta propietat se n'ha obtingut una proteïna dita Taq DNA polimerasa, que és la base de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), la tècnica que va revolucionar la biologia molecular i justifica els sous dels actors de CSI.

4. L'evolució té les seves coses. De vegades no es decideix. Si un gen no és útil, s'acaba mutant i l'organisme l'acaba perdent. Però ¿i si no n'estem segurs? Per exemple, hi ha un receptor de l'olor que en el ximpanzé té activat i nosaltres el tenim apagat químicament. Ell el necessita per sobreviure al seu hàbitat i nosaltres, entre tant perfum i contaminació, ja no el fem servir. Però ¿i si un dia ens veiéssim forçats a tornar al bosc en condicions semisalvatges? Doncs el desmetilem i vinga a olorar fruits per saber quin és el bo i quin el verinós.

5. Els científics cooperen molt sovint i, dintre dels diferents àmbits professionals, les relacions entre ells són prou civilitzades. Però, evidentment, de vegades sorgeixen competicions i rivalitats: una de les mes conegudes és entre Ramon y Cajal i l'italià Golgi. Un defensava que les neurones no eren un continu físic, mentre que el segon deia que tot era una immensa xarxa reticular. El primer va tenir raó en aquest punt, i el segon, no, però ambdós van contribuir al nostre coneixement en aquesta matèria. De la rivalitat sana en pot sortir l'excel·lència.

6. Ens podem aprofitar de les estratègies d'altres animals per fer la nostra vida més còmoda. Hi ha un peix que li agrada viure entre les meduses i aquest ésser ha desenvolupat una protecció que el fa insensible a les seves picades. Doncs les primeres pomades amb aquest compost ja es comencen a aplicar en humans que podrien així gaudir tranquil·lament del seu bany. Turistes metamorfosejats.

7. De petit, un dels llibres que em van regalar que m'agradava més era Los animales de Oceanía. Preciós, ple de dibuixos d'animals estranyíssims d'aquell continent que feien volar la imaginació d'un nen. Hi ha un animal que m'encanta: l'ornitorinc. Una raresa vivent. Un mamífer que pon ous. A més té musell en forma de bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria. Viu a Austràlia i Tasmània i també m'encanta el seu nom en anglès, Platypus. !Què vols fer-hi!

8. Hi ha gent (una mica rara, això sí) que considera la mort com una malaltia, no com el procés normal i final de la vida. Per exemple, la Fundació Matusalem busca vèncer l'envelliment. És interessant veure que fer-se vell comporta uns trets comuns: cau el cabell, la pell s'arruga, hi ha més risc de càncer i malalties cardiovasculars. I és sorprenent que els nens amb envelliment prematur (progèries) també desenvolupen aquests trets.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

No em vull fer més pesat, però la llista de fets enigmàtics i excepcions donarien per a moltes més línies. Això sí, de vegades pensem que una cosa és estranya i en realitat no ho és. Com diria el mestre Eugenio: «Un senyor va al metge i li diu: 'Miri, doctor, em passa una cosa estranyíssima: quan bec cafè, em fa mal l'ull'. El metge se'l mira i contesta: 'Ha provat a treure la cullereta de la tassa?'».

Gaudiu de l'estiu i sigueu feliços.