M'arrisco a parlar de nines

Vaig retallar fa dies una informació d'EL PERIÓDICO pensant que em serviria de reserva per als dies de vacances, quan encara sortiran alguns articles meus. De tota manera, el tema sempre és, desafortunadament, actual. El masclisme i les seves circumstàncies. La tria del tema està reforçada per l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes.

El text doncs fixa polítiques públiques dirigides a promoure la igualtat. S'hi concreten alguns casos, com els drets de les dones en la contractació laboral.

Per exemple, es vol donar prioritat a les empreses i entitats que tinguin plans d'igualtat. També determina que hi ha d'haver pa-ritat en els òrgans col·legials, tribunals i òrgans tècnics de selecció de les administracions públiques.

Ja no ho veig tan clar quan es parla d'una educació no sexista a partir de la prohibició de les joguines. Jo no crec que regalar una nina a la nena que l'ha demanat sigui un acte sexista. Com no és un acte de sexisme masculí regalar a un nen un automòbil de carreres. Impedir-ho no seria anar a favor de la igualtat sinó contra una diversitat evident.

Afortunadament, haver jugat amb una nina no ha impedit que, arribat el moment de consolidar-se com a persona, aquella nena hagi passat de l'instint maternal a constituir-se com a arquitecte, metgessa, enginyera o com a agent de borsa.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Estic fermament d'acord que, en igualtat d'aptituds, no es practiqui la discriminació per sexes. S'ha avançat notablement en aquest camp. Era inimaginable, temps enrere, que qui presidís Alemanya fos una dona. Una dona que parla amb la mateixa autoritat que el president dels Estats Units. I quan era una nena, ¿jugava amb nines?

Les nines poden ser un entrenament per a la pacífica autoritat i també per a la tendresa.