Un gran disbarat
Ho diré clar d'entrada, sabent que potser algú deixarà de llegir immediatament aquest article: la proposta de llista sobiranista sense polítics em sembla un gran disbarat, tant pel que fa a eficàcia (maximitzar el nombre de vots) com intel·lectualment i moralment.
Marginar els polítics significa, entre altres coses, convertir en diputats unes desenes de personalitats civils perquè s'enfrontin a l'etapa més tensa i complexa de la nostra història recent. Sense cap mena de cohesió, sense mecanismes de coordinació real. Amb un president, qui sigui, sense prou experiència. Avancem una mica en el malson i imaginem que, a més, a aquests diputats novells amb ideologies diferents els toqués estar a l'oposició…
I amb els vots, ¿què podria passar? ¿Agradarà als votants de les CUP, ERC i CDC que els seus dirigents, els seus referents, no siguin a la llista? Pensem especialment en els de CDC, la força que ha d'aportar més paperetes a la llista conjunta. ¿Acceptaran els convergents una candidatura que sacrifica el partit i, a sobre, sentencia Mas? ¿La votaran després que s'hagi humiliat el seu líder? ¿Quan es pretén deixar a la intempèrie no solament qui més ha fet i més ha arriscat pel procés sobiranista, sinó també algú sobre qui pesa una querella de la fiscalia pel 9-N?
Una altra pregunta no menor: ¿Quin moviment transformador mitjanament madur i decent assassina el seu líder abans de la batalla crucial?
Podria continuar, però crec que no val la pena. ¿Com hem arribat fins aquí? No es pot entendre des de la raó. De la mateixa manera que no es comprèn que ERC rebutgés la fórmula de llista única proposada per Mas el 25 de novembre, que, entre altres coses, permetia a Junqueras succeirlo al cap de 18 mesos.
Notícies relacionadesCrec que per aproximar-se al despropòsit s'han de tenir en compte dos factors, cap d'ells gaire presentable. En primer lloc, l'odi estomacal, irresistible, contra Mas. Un odi que s'ha apoderat d'alguns dels que s'anomenen independentistes. Un odi que somia buidar-li un ull al president fins i tot al preu de quedar-se un mateix borni també.
El segon factor: una part de l'esquerra independentista s'ha empassat la propaganda de l'antisobiranisme tant d'esquerres -Podem, PSC, ICV-EUiA, etcètera- com de dretes -PP, C's, Duran- que assenyala Mas com el problema. La colonització mental que pateixen certs independentistes els ha portat a la conclusió que s'ha d'acabar amb Mas com sigui. No només això: abracen la idea inquietant i predemocràtica segons la qual els polítics són éssers contaminats, malvats i inútils per naturalesa. El més bo del cas -per dir alguna cosa- és que això ho hagin interioritzat persones que s'han passat mitja vida o més en política.
