Elogi dels polítics

Els conec. N'he vist molts. Són honrats. Són persones dignes que es mouen amb humanitat i intel·ligència. Que saben que és un privilegi i alhora un deure ocupar-se del benestar de la gent. Serveixen, perquè els mou la voluntat de servei, i perquè, al capdavall, la seva feina és indispensable per fer que la comunitat visqui millor i avanci.

Escolten, pensen i actuen. Són lleials. Es comprometen, assumeixen responsabilitats i entomen dificultats. Sovint no dormen gaire. Han de trobar solucions imaginatives en temps en què l'escassetat impera. Molts treballen sense descans. Estudien, llegeixen, s'expliquen. Aprenen dels qui admiren i dels que ploren. Reconeixen encerts i errors, propis i aliens. Tenen un alt sentit de la justícia social i són sensibles amb les persones més desafavorides. Hi veuen de prop, enfoquen la mitja distància i albiren l'horitzó. Lideren i cohesionen. Atorguen seguretat i empenyen. Són motor. Se sotmeten al veredicte de la majoria. Viuen l'alegria en el triomf i la pèrdua en la derrota. Per sentit democràtic, no s'entretenen a llepar-se les ferides, es reinventen. En el seu cas, tot és públic. Els efectes s'amplien i els altaveus distorsionen. Viuen moments de glòria i, certament, assaboreixen la mel de l'exercici del poder. La mel i el fel. Renuncien a temps personals i a la intimitat. Són jutjats amb duresa. No hi ha ni eximents ni atenuants per a elles i ells. Jo n'he conegut i segurament vostè també.

Són persones que es dediquen a la política. Polítics i polítiques. N'hi ha que no tenen res a veure amb l'elogi que els dedico. És veritat. Aquests últims són perversos i malvats. Trapassers.

La llum dels neòfits

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però si de tots en diem pestes, deu ser que som nosaltres els que no actuem amb honestedat, per interessos espuris o perquè el cor se'ns ha fet agre de massa anys de prevencions, prejudicis i animadversió. Tics franquistes també. Podem decidir que no volem cap polític a la política. Que de les lleis no se n'ocupin mai més els juristes. Que de la salut, en fem fora els sanitaris. Els pagesos ja no llauraran la terra i els forners no faran fermentar la massa amb llevat per fer-ne pa. Podem concloure també que la tripulació durà més bé la nau. ¿Per què n'hem de dir pilotar si hem fet fora el pilot i el copilot a mig vol?

Llavors viurem un món nou, i a fe que amb la novetat res no estarà contaminat. Arribarà la llum amb els neòfits. És clar que, si el compromís, l'assumpció del risc, el coneixement i l'experiència no són valors en positiu, em pregunto com és que tots nosaltres no dimitim ara mateix i abandonem corrents la feina que sabem fer. La saba nova va bé especialment en el terreny adobat.