Líban, èxode sirià i col·lapse regional

El Líban té ara la població de refugiats per habitant més gran del món. Aquesta enorme densitat està tenint un efecte devastador, el país està sumit en un conflicte regional que transcendeix les seves fronteres i ha creat una commoció sense precedents en el seu teixit social, polític i econòmic. Els 1,5 milions de refugiats sirians registrats han incrementat la seva població en una quarta part. L'afluència és enorme, alimenta les tensions internes i incrementa la por del petit territori de convertir-se, una vegada més, en un camp de batalla, un xoc que es prolonga en el temps i l'abast del qual és multifacètic. A més a més d'aquestes massives arribades, hi ha 500.000 refugiats palestins acollits en territori libanès des de 1948, un gran repte per al país mentre les guerres segueixen fent estralls a Síria i l'Iraq.

Tota la regió pateix mentre el conflicte bèl·lic a Síria s'enroca, i les conseqüències arriben fins a les costes europees, però l'impacte al Líban és enorme. El país intenta implicar-hi la comunitat internacional per compartir aquesta responsabilitat col·lectiva d'una manera significativa, ja que es vol prevenir el col·lapse econòmic i la inseguretat. Però la pitjor part del problema l'estan assumint els que menys poden permetre-s'ho. Cada vegada és més difícil per als refugiats sirians i libanesos pobres sufragar les despeses bàsiques per viure.

L'economia del Líban s'ha vist afectada pel col·lapse a Síria, un país que representava el 25% de les seves exportacions, i per la falta de confiança dels inversors per la vulnerabilitat als conflictes regionals. És una república amb un delicat equilibri entre confessions i no té president des de maig del 2014. El seu Parlament s'ha renovat així mateix sense elecció fins al 2017. A més a més, el discurs extremista guanya terreny amb l'arribada dels gihadistes, que intenten pescar en aigües tèrboles provocant el perill de l'enfrontament entre les poblacions sunnita i xiïta.

L'estabilitat política actual és el resultat d'un compromís dels grans actors de l'escena, l'Aràbia Saudita, l'Iran i els Estats Units, per excloure el Líban dels conflictes regionals. Les converses entre les faccions libaneses han permès tenir un Govern de pacte nacional que funciona malgrat els desacords en els grans assumptes com l'elecció d'un president, els pressupostos o la neutralitat en la guerra siriana.

Si el conflicte sirià explica en part la inestabilitat, les arrels de la situació estan principalment en la naturalesa del sistema polític libanès, pel fet que les seves formacions són confessionals. Com a resultat d'això no hi ha un consens nacional sobre la política exterior. Cada vegada que hi ha un gran conflicte a la regió, els diversos corrents polítics es col·loquen segons les seves aliances externes, i això es projecta sobre la societat. Així es va viure el fenomen el 1958 (l'època del president egipci Nasser) i en la guerra civil (1975-1990).

El 2005, l'assassinat de l'ex primer ministre Rafiq Hariri va ser un terratrèmol que va sacsejar el país i va enderrocar totes les enteses, provocant així un aprofundiment de la crisi interna. Avui, a les portes del dictamen del tribunal internacional especial per al Líban, creat per jutjar els seus presumptes assassins, els libanesos viuen una confrontació, incapaços de trobar una solució a una equació amb justícia, seguretat i Estat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Tampoc s'ha d'oblidar la presència de les forces internacionals a la frontera amb Israel i que compten entre els seus efectius amb 580 soldats espanyols. El temor que siguin víctimes de missatges violents, destinats a tercers, té una probabilitat molt alta. L'Exèrcit libanès, últim bastió d'unitat, ha declarat la guerra total contra el terrorisme, però el seu poder real és limitat. Hi ha un exèrcit paral·lel i potent de Hezbol·là que provoca que algunes comunitats intentin crear milícies similars, i això alimenta la fragmentació de les institucions i soscava la seva autoritat. L'espectre de la guerra civil de 1975-1990 no està lluny. Un escenari que els libanesos volen evitar de totes totes.

L'Estat libanès modern, amb menys d'un segle de vida, ha patit experiències desconegudes per a altres nacions amb històries mil·lenàries: una llarga guerra civil de 15 anys, invasions estrangeres, el malestar sociopolític, problemes de la seguretat i aquesta important afluència de refugiats. El Líban ha sobreviscut a tots aquests xocs. De fet, no és una sorpresa la seva reconeguda capacitat de recuperació. Però de moment no hi ha senyals de cap alleujament per al país dels cedres, que observa amb fonda preocupació el que passa a la seva frontera oriental. Expert en temes àrabs i mediterranis.