29 febr 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Si hagués nascut l'any 1966, ara tindria 49 anys, però com que va néixer el 1949, en tenia 66. Aquesta és una de les bromes que feia en Juli Soler quan et veia, i resulta que funciona sempre, en qualsevol circumstància, igual que funcionava el seu tarannà oceànic i abassegador, impetuós i nerviós, dinàmic i efervescent. Et feia entrar en una de les sales d'El Bulli, a mig camí d'una galeria rococó i de l'estil bigarrat (i alhora, curiosament, elegant) de les segones residències de la costa, i t'ensenyava una foto del gos de la senyora Marketta Schilling que donava nom al restaurant i una altra dels Rolling Stones, en una festa on també hi havia un bulli, per allà, perdut enmig de la disbauxa roquera.

En Juli Soler deia que havia actuat com a membre de la banda -«el sisè Rolling»- i que hi tocava la pandereta. Tant era que fos veritat o que es tractés d'una de les històries -milers- que t'explicava mentre et duia el xampú (en deia així, del xampany) com a aperitiu de benvinguda. En Juli era la rauxa que se t'abocava al damunt i que et reclamava constantment l'atenció, mentre feia el mateix amb tots els altres, mentre no parava d'ordenar amb la mirada, de cultivar l'aparent disbauxa que amagava un control estricte de tots els ressorts d'El Bulli.

Amb en Ferran Adrià va construir un mite, i encara més: la parella més estrambòtica, anòmala, tenaç, fidel i estimada -la més decisiva- de la història de la cuina.