La clau
La catàfora grega
Doncs sí, nois i noies que acabeu de saber la nota de la selectivitat. Resulta que precisament una catàfora, la figura literària per la qual us van preguntar a la prova d'accés a la universitat i que tots vam descobrir aquell dia, pot servir per descriure la situació generada en les negociacions entre Atenes i Brussel·les. Primer exemple de catàfora: «Mira que es veia venir: això de Grècia acabarà malament».
La paraula catàfora, és clar, té origen grec. Com molts altres vocables, entre ells democràcia i economia. No us donaré la tabarra amb una lletania de l'herència de la llengua d'Homer. No obstant, no vull deixar de recordar que drama i tragèdia també són paraules que devem als grecs. Segon exemple de catàfora: «Mira que us ho vaig dir: això de Grècia acabarà sent una tragèdia europea». Ara molts s'abracen al hashtag #jovaigambgrècia i molt pocs gosen dir en públic que van amb les institucions creditores, la que s'havia anomenat troica (per cert, d'origen rus). Els primers defensen la capacitat sobirana del poble de decidir el seu futur en referèndum (aquí apareix el llatí), mentre que altres advoquen per les màximes que no s'ha de gastar més del que es té, que s'han de tornar els deutes i que qui paga mana.
Política o economia
Notícies relacionadesTercer exemple de catàfora: «Això només pot tenir dos finals: dolent o pitjor». ¿Algú honest pot dir ara de manera concloent què serà pitjor per als europeus i per als grecs? La ruptura amb Grècia, la seva hipotètica sortida de l'euro i un possible tancament de l'aixeta del BCE a les seves entitats financeres tindran unes conseqüències immediates sobre la població grega i altres efectes bastant més imprevisibles sobre el conjunt d'Europa.
Però una altra alternativa, acceptar simplement que el conjunt dels europeus hem de sostenir una administració fallida i una estructura d'Estat soscavada per la falta de confiança, tampoc sembla justa. És un xoc brutal de legitimitats: la política i l'econòmica. «I en aquest xoc ens hi juguem alguna cosa més que la butxaca: l'essència mateixa de la democràcia». Últim exemple de catàfora.
