'Grexit' aquest cop és possible
Grècia no ha estat mai tan a prop de sortir de l'euro. Ni tan sols quan l'1 de novembre del 2011, la vigília de l'inici de la cimera del G-20 de Cannes, el llavors primer ministre Iorgos Papandreu, del socialista Pasok, va anunciar un referèndum per sotmetre a votació de tots els grecs el segon pla de rescat de 130.000 milions d'euros. La reunió dels països més poderosos del planeta, amb el francès Nicolas Sarkozy d'amfitrió, es va convertir en una marató de reunions d'urgència que van acabar per doblegar Papandreu, que va tirar la tovallola i va acceptar dimitir i retirar el referèndum. La zona euro estava a punt d'esclatar pels aires, Espanya, Portugal, Irlanda i Itàlia vivien al dia dels mercats.
Malgrat que han passat més de tres anys i mig, i la zona euro està més estabilitzada, la ruptura d'ahir entre l'Eurogrup i el Govern d'Alexis Tsipras augura un desenllaç fatal. L'anunci que va fer Tsipras de celebrar un referèndum el dia 5 de juliol perquè els grecs votin si accepten el pla de retallades ha dinamitat qualsevol possibilitat d'acord quan falten dos dies perquè el país hel·lè suspengui pagaments per falta de liquiditat.
L'Eurogrup havia de beneir ahir un pla de reformes pactat entre Grècia i les institucions (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea) per estendre el rescat grec fins al novembre i desbloquejar fons de 15.500 milions, però no hi va haver acord. Si hi hagués hagut fumata blanca, el pacte hauria hagut de ser ratificat d'urgència pel Parlament grec i, posteriorment, per l'alemany. Tsipras sap que al Parlament grec el pla no hauria aconseguit el suport de la facció més radical del seu propi partit, de manera que hauria hagut de recórrer a la casta, com diria Pablo Iglesias: Nova Democràcia (76 escons), Pasok (13), o bé la nova formació centrista To Potami (17). Ara, l'escenari d'un referèndum el 5 de juliol li estalvia a Tsipras un revés al seu Parlament, a costa de desestabilitzar al país al màxim. A més a més, no queda temps. L'Eurogrup ha deixat clar que no aprovarà l'extensió del programa fins al dia 5 de juliol, per la qual cosa avui la suspensió de pagaments de Grècia sembla imminent. I Tsipras no és Papandreu ni Syriza és el Pasok. Ara fa falta veure que farà el BCE, que fa setmanes que ha estat injectant diners als bancs grecs mitjançant un mecanisme d'urgència que solament es pot activar quan el programa de rescat està vigent. És a dir, si el BCE decideix no mantenir aquest finançament, el corralito estarà assegurat dilluns. La paciència a Brussel·les s'ha acabat i ja solament es parla de Grexit. Mals auguris i turbulències assegurades.
