dees
Les pregàries de Capote
Llegint els articles sobre literatura de Mordecai Richler (Broadsides), trobo un retrat decadent de Truman Capote, de quan era alcohòlic i ningú sabia si escrivia o no. Richler recorda unes paraules d'uns anys abans del crític Cyril Connolly, que deia que els americans menystenien Capote i acabarien matant-lo perquè «no s'adapta a cap de les categories que toleren i reflecteix una imatge de si mateixos que els resulta inacceptable». I segurament tenia raó. El novembre de 1975, la revista Esquire va publicar La Côte Basque 1965, un dels capítols del seu anunciat llibre Pregàries ateses, i d'aquesta manera l'escriptor va llançar la primera palada de terra sobre la seva tomba literària. Feia vuit anys que Capote treballava en aquesta novel·la en clau, feta d'històries autobiogràfiques. La fama el precedia. En una entrevista a la televisió, el 1971, feia broma sobre les dificultats per avançar dient que seria una «novel·la pòstuma».
Quan estan encallats, alguns escriptors creuen que una mica de feedback els donarà autoestima i serà gasolina per a la creació. Capote potser va pensar que deu anys -l'enganyosa seguretat dels números rodons- li donaven prou distància, temporal i mental, i el 1975 va publicar el repàs novel·lat de les seves relacions socials del 1965. El text va caure com una bomba en l'alta societat de Nova York, que és la que ell freqüentava. Alguns noms sortien canviats; d'altres, no. La majoria d'amics li van girar l'esquena i ell va entrar aviat en una via d'autodestrucció. L'agost de 1984, a punt de fer 60 anys, Capote va morir.
Fa anys vaig llegir Pregàries ateses i em va agradar molt. És veritat que els textos creixen amb un punt de dispersió nerviosa, però alhora contenen rastres del geni de Capote, sorgint fins i tot en les pitjors condicions creatives. Al seu assaig, Mordecai Richler recorda unes paraules de Capote quan tenia 21 anys i parlava de la necessitat d'escriure: «Tinc coses per dir que no s'han dit, simplement perquè ningú més sap el que jo sé i de la manera que jo ho sé». És això, la literatura. Em sembla que aquest estiu rellegiré Pregàries ateses.
