d'extraterrestres i delinqüents
Revolució o mentida
Tota aquesta explosió que està passant a la FIFA és, de fet, una cosa que es coneixia des de feia molt temps. És molt difícil que funcioni un organisme administrat com una multinacional i integrat per un munt de representants que han creat un enorme deteriorament en la història del futbol. El futbol entès com un fet cultural, com a representació i lloc d'apassionament. No el futbol del gran negoci per a uns quants, una cosa que han fet sempre amb una impunitat sorprenent.
Lamentablement, perquè saltés això havia de passar per algun país que té molt poc a veure amb el futbol, com són els Estats Units. A mi m'hauria agradat molt més que això hagués sigut provocat per dirigents argentins, brasilers, uruguaians, anglesos, alemanys o italians, llocs on estan els grans escenaris del futbol. De totes maneres, jo crec que concentrar la culpa en Blatter és una mentida. Un veu que hi ha els que estan a favor i els que estan en contra de Blatter, però no he sentit cap debat que no sigui la discussió de si va ser suborn en el cas de Qatar o en el de Rússia. Em sembla que el debat ha de ser molt més profund, seriós i clar.
¿Només un gran negoci?
Tothom diu que Blatter no hi ha d'estar més, però apareix enfront gent que també pertany a la mateixa organització, on s'han fet favors, on es decideix qui juga i qui no juga. El príncep Alí no se sap molt bé a qui representa. I a Platini no el veig sent president de la FIFA, potser d'aquí quatre anys.
La renúncia de Blatter podria tenir una importància en la construcció d'un futur millor si els que aspiren a succeir-lo definissin què faran amb el futbol, quin és el motiu pel qual es presenten. I llavors veurem quins són capaços de fer una revolució. Perquè si han de lluitar per un càrrec per seguir pensant que el futbol és només un gran negoci, estem perduts. O es fa una revolució o és una altra mentida. Com deia el Che Guevara, en les revolucions es guanya o es mor.
S'ha de veure si realment hi ha una intenció de fer una revolució seriosa i profunda, on hi hagi un respecte pel que significa l'espectacle del futbol. Serà difícil si per exemple la Conmebol segueix sent el mateix, si la segueixen representant les mateixes persones.
Penso que hi ha d'haver una participació dels futbolistes i de tots els sectors. El futbol necessita dirigents que se la juguin de veritat. I si perden, perden. Hem de defensar una mica la dignitat de la pilota. El futbol, com va dir Xavi, és una pilota i amics. No pot ser que la representativitat i un munt d'il·lusions estiguin en mans de delinqüents. Que trafiquin amb la droga, però no amb el futbol.
¿Aturar l'extraterrestre?
Mentre tot això passa, la pilota segueix rodant i ens trobem davant d'una final de la Lliga de Campions que tindrà dos equips amb una gran representativitat. És sense dubtes un partit molt atractiu. Si em dieu que el candidat és el Barcelona, jo us dic que sí, però si jo hagués de posar-me en les apostes jugaria a favor del Juventus, perquè es paga deu a un i... ¡pot guanyar!
El Barcelona té en aquests moments aquesta bèstia humana, aquest extraterrestre que és Messi. Jo crec que ni ell s'adona de les coses que fa. Quan es mira per televisió, ell mateix deu dir: 'No, no, això jo no ho vaig fer'. Messi està marcant diferències com molt poques vegades jo he vist en la història del futbol internacional. És molt diferent. Si Messi està bé, és com si el Barcelona jugués amb 15 futbolistes. Però també és cert que ara jugarà amb un rival que no defensa igual que l'Athletic Club ni igual que el Reial Madrid. El Juventus és un equip que defensa millor i que té jugadors que juguen molt bé com Tévez, Vidal o Pirlo.
Ara, si m'ho pregunteu, jo crec que per al rival sostenir una estratègia contra Messi és impossible. És contraproduent, fins i tot. Sí que s'han de tenir les precaucions de reduir-li espais, de pressionar junts. També fer-li sentir algun poder que l'obligui a ocupar espais més endarrerits. Perquè si et quedes allà darrere, com va fer l'Athletic l'altre dia, i li poses un home a sobre, Messi es pot polir un, dos, tres i fins i tot quatre rivals.
Llavors així, estant lluny de la porteria, reduint espais més lluny de la seva àrea, es pot generar certa interferència en l'embastat de la jugada. Potser a 50 metres de la porteria l'obligues a ser assistit més que definidor. En canvi, si ho fas a la porta de l'àrea, l'espai curtet el trobarà. O genera un xut lliure i et fa el gol també. És molt difícil. A tots els que li van reduir espais des del darrere al Barcelona els va anar molt malament.
