Els falsos debats del futbol

Els falsos debats acostumen a ser moneda corrent en el futbol i en aquests dies assistim a diversos. El Barcelona està a un pas dels quarts de final de la Champions, però el penal assistència de Messi a la Lliga espanyola segueix omplint titulars. A mi em sembla que és un tema que no mereix tanta polèmica. No és una jugada ofensiva ni agressiva. Més aviat diria que és arriscada, ja que introdueix una tercera intervenció que pot ser endevinada. Però no treu avantatge de cap il·legalitat. Pot agradar més o menys, però tot el que en el futbol es faci dins del reglament no mereix tantes anàlisis. Si és burleta, llavors que ho faci l’altre equip, a veure si ho pot fer.

Aquestes coses acostumen a sorprendre en un primer moment. Recordo l’ocasió en què Panenka va punxar la pilota a la final de l’Eurocopa del 1976. Jo era llavors tècnic de la selecció argentina i era al camp mirant el partit a Belgrad amb Santiago Bernabéu i Hennes Weisweiler, l’entrenador que va tenir el conflicte amb Johan Cruyff al Barcelona.

Ens va agafar a tots com un cop de fred, perquè semblava que la pilota no entrava mai. Va ser com si estigués jugant al barri, a la cantonada de casa. Però després es va convertir en un recurs més i van aparèixer altres jugadors que ho van fer. El mateix pot passar amb el que han fet Cruyff i ara Messi. Pensar que Messi pot repetir aquesta acció genera una distracció més per als porters, que en els pròxims penals que tiri poden estar pensant també en aquesta possibilitat. Però més enllà d’això, crec que no és important debatre si va ofendre algú, l’important és mirar de jugar millor al futbol. Són coses dels futbolistes.

Mentre es discuteix sobre aquest assumpte, la FIFA es prepara per a un altre fals debat. Unes eleccions que es presenten una vegada més com un joc dels grans escriptoris, dels grans negocis, i que no tenen res a veure amb el futbol ni amb el seguidor. Un veu els candidats i no troba realment un projecte. Tots diuen les mateixes obvietats, però amb diferent so.

En el que coincideixen els candidats és en la idea d’expandir els Mundials a 40 equips, un verdader disbarat. No crec que aporti res, em sembla ridícul. Més partits atempten generalment contra la qualitat. És una invitació perquè qualsevol hi participi. I d’aquesta manera va passant que el seguidor es va allunyant de l’escenari. Traient dues o tres Lligues, els estadis són buits en el 70% dels partits.

Notícies relacionades

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

Un mira cap a la FIFA i també troba certa hipocresia. Penso en la situació de Michel Platini. Es pot qüestionar el mètode, però si la FIFA el va contractar perquè assessori i li va donar dos milions d’euros per quatre anys és el mateix que si haguessin portat Maradona o una altra figura. A mi em va semblar en el seu moment bé que el portessin, havia sigut una figura impressionant. Ara si ho van amagar, si no van pagar impostos o els rebuts no estaven... 

Però jo crec que tothom sabia que a Platini el va contractar la FIFA i no conec ningú que hagués protestat en aquell moment. És com que a Messi el contractin quan deixi de delectar-nos sobre la gespa i es retiri, segurament li pagaran el que demani. Ens espantem que li van pagar dos milions d’euros a l’expresident de la UEFA, però s’han robat milers i milers de milions d’euros en totes les federacions. No es facin els innocents.