El PSC de Mataró gesticula a l'esquerra després de la sorprenent victòria
El grup dirigent del PSC mataroní, com és de suposar, està eufòric des de diumenge al vespre. Tenia un pla per reconquerir electoralment la ciutat, sí, que passava bàsicament per mantenir com fos el tradicional vot de barri, focalitzant tots els esforços en l'electorat més vinculat a les sigles del PSOE -d'aquí el míting imprevist amb Pedro Sánchez al Tecnocampus, dies abans de l'inici de la campanya-. I ho ha aconseguit, gràcies entre altres coses a la llunyania de la noció d'establishment que David Bote ha projectat durant la campanya: el probable proper alcalde de Mataró, per exemple, no té entre els seus dots el de l'oratòria però precisament ha fet d'aquesta debilitat una forma de connectar amb l'electorat socialista de tota la vida.
Després de quatre anys dividit entre el partit i el Grup Municipal a l'Ajuntament que feia témer el pitjor, paradoxalment ara el PSC de Mataró és la bona notícia del PSC a Catalunya, que ha vist com els seus candidats aguantaven únicament en aquelles poblacions -L'Hospitalet, Santa Coloma, Granollers, en part Terrassa- on ja governava. Mataró, en aquest sentit, és diferent, perquè presentant un candidat nou, els socialistes han aconseguit fer el que no han sabut fer entre altres feus històrics com Reus, on Francesc Vallès s'ha estimbat literalment contra el candidat de CiU. El crèdit d'Esteve Terradas -president local-, Xesco Gomar -primer secretari- i a partir d'ara David Bote ha quedat afirmat amb força a la seu central del partit, al carrer Nicaragua de Barcelona.
Però que tinguessin un pla per guanyar no significa que estiguessin mentalitzats i preparats també per administrar la victòria, o almenys a fer-ho amb rapidesa després de la sorpresa que ha representat que hagin obtingut el seu objectiu -en aquest sentit, poques vegades una foto parla tan com la portada de Romuald Gallofré divendres al setmanari Capgròs-.
Així, tot i que des d'un punt de vista aritmètic no s'arribaria a la majoria absoluta i això podria portar a repetir la inestabilitat crònica que durant quatre anys han criticat una vegada i una altra al nacionalista Joan Mora, els socialistes s'han passat la setmana especulant amb un improbable pacte d'esquerres que Francesc Teixidó va descartar de totes totes dijous i que la nit de les eleccions ja va insinuar que veia inviable; han retardat cinc dies el primer encontre oficial entre el candidat guanyador i el cap del segon partit més votat; han acusat CiU de maniobres obscures al Port de Mataró aprofitant el període entre les eleccions i la constitució del nou Ajuntament i han posat contra les cordes la federació local insinuant que la pervivència de Quim Fernàndez com a cap dels nacionalistes no ajuda a generar l'ambient propici per a establir les pactes del pacte.
Un seguit d'iniciatives, entre les quals s'inclou una ronda de contactes amb diverses entitats de la ciutat per saber quin és el seu capteniment respecte el futur govern de la ciutat, que en suma sembla que pretenen evidenciar qui ostenta ara les regnes del procés i acontentar la pròpia parròquia més que no pas obrir un període de negociació curt i àgil com segurament requeriria la situació socioeconòmica de la ciutat. Més gesticulació política que política en sí.
En canvi, CiU, que entre altres coses podria haver perdut les eleccions per un excés de confiança amb sí mateixa, va reaccionar ràpidament i d'una forma més audaç a la derrota. Així, diumenge al vespre mateix, després que quedés clar que la seva candidatura no encapçalava el rànquing de les llistes més votades però fins i tot quan encara no s'havia acabat el recompte de vots, Joaquim Fernàndez va saludar el nou alcalde proposant un pacte a tres amb PSC i ERC que sumaria quinze regidors i que garantiria un mandat molt més plàcid a David Bote. A Mataró no hi ha hagut rastre de l'operació Trias, que tot i haver acceptat diumenge la seva derrota, quatre dies més tard va llançar un globus sonda per tal de no posar les coses tan fàcils a Ada Colau i va fracassar estrepitosament quan al cap de tres hores el PSC i ERC li van donar carbasses. Dimarts Joaquim Fernàndez va insistir en la seva voluntat de pactar amb socialistes i republicans. I divendres va lamentar l'actitud dels socialistes de prioritar les converses a l'esquerra i no dirigir-se directament a la segona força més votada.
El que els socialistes sí que admeten és que volen que Esquerra Republicana estigui sí o sí en el proper govern municipal -i això que el seu electorat no vol veure els independentistes ni en pintura-. Tampoc no ajudarà a la futura acció d'un govern amb PSC i ERC que la representació que tindran els republicans al govern serà molt més alta que les dues anteriors ocasions en què PSC i ERC havien governat plegats, junt amb ICV; de 2003 a 2007 i de 2007 a 2011 els republicans sols tenien dos regidors mentre que els socialistes pràcticament els multiplicaven per sis. Ara els republicans podran marcar terreny amb molta més força. I segur que ho faran, perquè en els darrers anys ha quedat molt clar que el seu punt feble a les eleccions municipals és no saber rendibilitzar la seva presència en el govern municipal, quan hi han estat.
Notícies relacionadesDe tot això devien parlar dimecres al matí, en una terrassa del Camí de la Geganta, podent ser vistos per tothom qui els coneix, David Bote i Francesc Teixidó, tot prenent un cafè. A l'espera de veure fins a quin punt CiU formarà part d'aquesta nova majoria governamental -dins del govern, fora del govern però amb suport extern, permetent l'elecció de l'alcalde Bote i prou- ells dos seran els homes forts del proper govern, un com a alcalde i l'altre com a primer tinent d'alcalde o fins i tot com una mena de vicealcalde.
