L'Àfrica, més enllà de les paraules

Cada mes veiem com joves africans desesperats s'ofeguen al Mediterrani o intenten saltar la tanca de Melilla tractant d'arribar a Europa. La pregunta és lògica: ¿per què el creixement de l'ocupació a l'Àfrica és tan baix si les seves perspectives de creixement econòmic són molt bones?

El paisatge de l'Àfrica està sent transformat, impulsat pel petroli i altres recursos, finançat pels préstecs barats de la Xina i el Japó i les remeses de la diàspora. En lloc de centrar-se en les qüestions d'identitat i diferència, el continent comença a madurar. Després de les batalles del colonialisme i l'era dels llibertadors, ara toca impulsar el creixement, concentrar-se en el desenvolupament i assumir la responsabilitat pel destí econòmic.

El 30% dels recursos naturals i el 60% de la terra cultivable del món són a l'Àfrica. Però aquesta riquesa ha beneficiat poc la població d'un continent en què 400 milions de persones encara viuen per sota del llindar de pobresa i on 200 milions habiten en estats fràgils o fallits. L'ingrés mitjà anual per càpita és de només 1.000 dòlars, però els patrons de creixement varien molt entre els diferents estats.

La meitat dels països africans han millorat la seva qualitat de govern, i això ha beneficiat el clima de negocis i els serveis bàsics, cosa que s'ha traduït en un augment del nivell d'ingressos i la caiguda de la pobresa: del 51% el 2005 al 39% el 2014. Uns 350 milions d'africans guanyen ara entre 2 i 20 dòlars al dia. En general, el pols econòmic s'ha accelerat, cosa que ha infós un nou dinamisme. El PIB combinat de les 50 economies africanes ha augmentat un 4,9% els últims anys. La clau no és solament l'augment de la producció i del preu dels productes bàsics, sinó que també creixen les telecomunicacions, la banca i el comerç, la construcció o l'entrada de fluxos de capital. L'Àfrica també té un altre gran avantatge: pot fer un salt tecnològic estalviant-se moltes etapes.

Però la regió és vulnerable. Té greus problemes, com la pobresa, la malaltia, la mortalitat infantil, el canvi climàtic, la corrupció, els conflictes ètnics i religiosos, algunes dictadures corruptes... I no obstant, el desastre ja no és homogeni i està sent desafiat. La democratització, les reformes, la riquesa del petroli i altres recursos naturals, l'increment dels nivells d'educació i alfabetització i una urbanització en expansió han portat a taxes rècord de creixement econòmic en l'última dècada, encara que aquest creixement no s'ha traduït en la creació dels llocs de treball necessaris.

La demografia, amb 1.000 milions d'habitants -la meitat, menors de 18 anys-, pot ser un dividend o un desafiament, depenent de l'encert dels seus governs i de la col·laboració internacional. El 2050, al ritme actual, seran 2.000 milions, més que l'Índia i la Xina. És a dir, una persona de cada cinc al món serà africana, i també un de cada quatre treballadors.

Durant l'última dècada, aquest creixement ha estat impulsat per l'exportació de matèries primeres, que representen el 32% del PIB de l'Àfrica. El problema és que la venda dels productes bàsics és intensiva en capital però té poc impacte en l'ocupació local. Proporcionar les condicions per crear llocs de treball és urgent. Avui, 8 de cada 10 africans són treballadors per compte propi i pobres atrapats en el sector informal. I 12 milions de joves ingressen al món laboral cada any però només una cinquena part aconsegueixen una feina.

L'Àfrica necessita integració i segueix patint discriminació. Necessita inversió en infraestructures, tecnologia i educació. La majoria dels seus recursos financers estan evadits. Entre el 1980 i el 2012 va perdre entre 1.200 i 1.500 bilions de dòlars per la fuga il·lícita de capitals o la corrupció, una xifra que triplica l'ajuda internacional rebuda en aquest mateix període i que supera la inversió estrangera anual. Si aquesta tendència s'inverteix, es podrien resoldre molts problemes sense ajuda externa.

Apostar per la industrialització és un requisit. La indústria representa el 10% del PIB africà. L'agricultura, el 12%, però significa el 60% de l'ocupació, cosa que indica que la riquesa de l'Àfrica no és allà on hi ha la gent. Aquesta és la paradoxa d'un mercat laboral feble. Abordar aquest tema complex demanarà temps, però és un imperatiu ja que les verdaderes causes són estructurals.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

L'Àfrica pot mostrar, com ho han fet altres regions, que en el desenvolupament res és inevitable, però ha de tenir una visió clara de com créixer i com s'utilitza el creixement en benefici de la població, no d'una petita elit. Ha de resoldre les contradiccions apostant per més justícia, llibertat i dignitat per a l'home.

Expert en assumptes àrabs i mediterranis.